NORMALS I DIFERENTS

 

 

COM ANALITZEM ?

Normals i diferents, unes relacions complicades. El model omddd. 

​

​

​

1.- La desigualtat social, que pot ser micro o macro, és la variable clau de tot: la seva evidència empírica és universal.

2.- Desigualtat, per tant asimetria en les relacions socials;  en conseqüència algú guanya i mana:  això és el poder (a escala micro o macro).

3.- Poder, oh la la el poder!, quina cosa més llaminera!

4.- I com que és una cosa llaminera, qui guanya/mana/té el poder fa dues operacions: 

• Legitimació: que els altres estiguin disposats a obeir,

• Normalització: “el normal” (lo normal) és obeir.

5.- La normalització es fa amb normes i amb valors.

6.- Normals i diferents: els normals obeeixen; mentre els diferents no (perquè no volen o perquè no poden: perquè trenquen les normes o perquè no arriben als valors).

7.- I les relacions entre normals i diferents poden ser d’oposició, minoria, depreci, desviació, delinqüència (model omddd).

• Oposició: els diferents volen canviar la normalitat.

• Minoria: els diferents no volen canviar la normalitat, sinó viure la diferència amb algun tipus de status.

• Depreci: els diferents no assoleixen els valors normals.

• Desviació: els diferents trenquen les normes.

• Delinqüència: els diferents trenquen les normes que protegeixen béns estratègics. La delinqüència no és altra cosa que una de les relacions entre normals i diferents. I cal distingir entre

  • “delinqüència”:  la definició que només poden fer els estats del que són les agressions a béns estratègics,

  • “criminalització”:  la relació en la que els normals se senten agredits en un bé estratègic, tant si hi ha definició de delinqüència com si no n’hi ha.

​

​

 

​