6. Confinament i control
6.1. Confinament i control tĆØcnic
El confinament, que és,com es viu. Potser el confinament, ara no és una eina de control social, i si de control sanitari com un recurs més que té la humanitat per assumir el seu paper de salvar la espècie.
El que és ben cert, és que ningú conscientment al segle XXI, podria preveure la deriva dels aconteixements tan destructius, per a la vida tal i com la coneixem; això sà al primer món.
Potser ara Ć©s el moment de parar a reflexionar, si la societat que estem construint en els Ćŗltim seixanta anys i que ens ha portat aquĆ, lāhem de reconstruir o generem una nova societat, sabent que en un món global el verdader confinament Ć©s saber que el que passa a una petita illa de la polinesia ens pot passar a nosaltres, perquĆØ el món que coneixem i que hem construĆÆt estĆ connectat.
6.2. Confinament i control social
El confinament massiu Ć©s un Ā«immens experiment socialĀ», que es pot mesurar empĆricament i que tĆ© grans conseqüències per a la filosofia, la psicologia, la sociologia, lāeconomia i multitud dāaltres ciĆØncies. Ā«TambĆ© ha de tenir-les per a la vida de les persones i per a les polĆtiques socials, econòmiques i ecològiquesĀ».
Aquest Estat dāexcepció Ć©s perfecte per als diferents experiments, teletreball, educació virtual, com la població respon en poc temps a una situació āextremaā. Tal situació, en un context de canvi climĆ tic, pot tornar a donar-se, i no precisa ment com a forma de virus. Coronavirus com a simulacre.
6.2.1. Presó domicilià ria amb dret a xarxes
Les xarxes socials sāhan omplert de receptes per fer mĆ©s amĆØ el confinament: coaching cultural i gastronòmic, actuacions en directe, i youtubers de proximitat... Fan el seu servei, però tambĆ© enterboleixen el colĀ·lapse colĀ·lectiu. Ćs com si no ens haguĆ©ssim deslliurat del tot de la idea de challenge, dels reptes colĀ·lectius passats pel filtre de lāentreteniment de les xarxes socials que, alhora, són un aliat perfecte per mantenir-nos distrets i cecs davant les estratĆØgies de control social que aquests mateixos alimenten intrĆnsecament. Ironitzant amb la situació, el pensament quotidiĆ del jove mitjĆ burgĆØs estaria ocupat mĆ©s o menys aixĆ: Lāactoret catalanet Roger Coma va iniciar la febre del pa a Instagram. Fer massa mare Ć©s molt senzill, diu. Tothom lāhauria de fer a casa. Alguns han optat per fer-lo de xeixa, altres integral amb llavors o blanc i dens, com el de sa padrina. Ai, si nomĆ©s fos el pa!. Espalda alta, lanza baja, bebĆ© feliz, tadasana, postura del guerrero invertido, la mariposa en el suelo...tots els nous coneixements apresos durant aquests Ćŗltims vint dies són grĆ cies a lāapp de ioga professional Down Dog. Lāaplicació serĆ gratuĆÆta fins a lā1 de maig i un cop convertits en ionquis del mantra ens hi haurem de subscriure. Tanmateix Ć©s barata, llavors ja haurem entĆØs que sis euros al mes per invertir en el mente sana in corpore sano no són res!.
El complexe de pres tampoc sāha estat de penetrar lāesfera estĆØtica, no nomĆ©s presumim de xandall als storis sinó que un challenge ens ha obligat a rapar-nos el cap. Tota aquesta gent rapada són homes melancòlics, anhelant la mili que la ātransició democrĆ ticaā els va robar i que ara es troben orfes a lāhora dāencarar la guerra contra el virus. Sort en tenen tots aquests joves acomplexats de poder-se emmirallar en figures com la dāen M.A. Villarroya ājefe mayor de Defensa aĆ©rea i pilot de confianƧa del rei Joan Carles i de lāenyorat president Aznarā qui amb el monopoli de les rodes de premsa televisades ens recorda que āNo, no, en la guerra no hay fines de semana, en la guerra todos los dĆas son lunesā. Ara, la mili, es pot fer en xandall els diumenges i tot!. Al twitter oficial de lāAjuntament dāesquerres de Maó hi llegim: āEmocionants imatges de lāhomenatge de la Policia Local, juntament amb Protecció Civil, a nāIker MartĆnez, un fillet de 5 anys que viu al C/Infanta de Maó i que, cada dia, a les 20h, es vesteix de policia per aplaudir al personal dels serveis essencialsā. Aquest fillet es deu vestir uniformat per supervisar que els aplaudiments no superin els decibels permesos per llei. El primer soldado ja ens va advertir que la llei Ć©s per complir-la, aixĆ que tothom als balcons!.
I qui diu que el capitalisme no havia previst aquesta crisi sanitĆ ria quan Ikea, el gegant suec, fa gairebĆ© una dĆØcada que ens dóna la benvinguda a la repĆŗblica independent de casa nostra.. Ui, però quina mandra pensar amb la fi del capitalisme, amb despertar consciĆØncies i amb nous models de societat si em puc entretenir amb els negres de twitterā que casualment fan broma sobre la mort en un món on expirar Ć©s tabĆŗā o veient com tot el sector cultural precari, precaritzant i precaritzat (Bourdieu dixit., per aquells que no ho hagueu notat) māofereix contingut gratuĆÆt a tota hora.
Em sembla que si hem de fiar-nos dāen Villarroya, la revolució no serĆ televisada, perquĆØ de moment, seāns pixen a sobre i diuen que plou.
7. Inconclusió: La desigualtat
Les accions mĆ©s bĆ siques que hem de fer durant la Pandemia són: quedar-nos a casa i rentar-nos bĆ© les mans. Però hi ha un colĀ·lectiu que no disposa ni de llar ni dāaixeta. Com sol passar, les persones sense sostre són un colĀ·lectiu vulnerable que estĆ totalment exposat. Moltes persones sense llar pateixen malalties cròniques, i això els converteix en un colĀ·lectiu de risc.
En estat dāalarma les administracions no funcionen amb el mateix hĆ bit. Sāhan reduĆÆt els serveis dāajuda i altres han tancat mentre duri la crisi sanitaria. Per tant, els colĀ·lectius que depenen dāelles es veuen agreujats, sense recursos econòmics en molt casos, i sense espais suficients per allotjar a aquestes persones. A mĆ©s, no existeix un pla desde el govern per abordar la situació, per tant han sigut les administracions locals les que sāhan organitzat per donar resposta a la problemĆ”tica, i ni aixĆ, es garanteix la protecció de la salut de les persones sense llar. Activistes i fundacions denuncien la falta dāequipaments municipals per a poder garantir la protecció de les persones sense llar i dels mateixos voluntaris.
Per tant veiem que el confinament no tracta a tothom per igual, existeixen les persones que estem vivint un confinament āromĆ nticā des dels nostres dispositius electrònics connectats amb la resta del món a travĆ©s de pantalles minĆŗscules o gegants, i les persones que no disposen de mitjans per viure aquest āromanticismeā ja que no disposen de mitjans electrònics ni connexió a internet, o dā una llar on quedar-se i assegurar-se que no sāinfectaran.
Dins de les desigualtats del confinament, sembla però, que podem trobar-nos amb una pseudo-igualtat entre la població gent que disposa dāuns mĆnims recursos electrònics. El món de la cultura i lāesport sāha volcat cap a la societat per fer-ho mĆ©s amĆØ, i per tant ajudar distreureās a la població, i que aquesta pugui gaudir de diverses activitats: visites a museus guiades virtualment, anar a veure una òpera de manera digital, portar el gimnĆ s a casa teva sense importar quina tarifa et permet pagar la teva butxaca, ja aquests han suspĆØs el cobrament de les quotes, ⦠són un petit exemple dāuna oferta molt variada que ni la Time Out sap com recollir. Per tant, el senzill fet de disposar dāun telĆØfon mòbil amb dades suficients, en aquest cas no Ć©s motiu de discriminació, sinó dāigualtat, i el problema el tenim a lāhora dāomplir la nostre agenda setmanal i fer quadrar totes aquestes activitats dāoci gratuites i que normalment no realitzem, amb la compaginació de les tasques domĆØstiques, i laborals (en cas de no haver-nos quedat sense feina per un ERTO).
Malgrat tot, i no obstant el món de la cultura haber-se posat a disposició de la societat per amenitzar aquest confinament i mostrar-nos que hi ha llum al final del tĆŗnel, i per mĆ©s mostres dāafecte que nosaltres els hi mostrem amb mĆ©s followers, mĆ©s Likes i mĆ©s de tot, aquestes persones no viuen de tot això, si no que ara mateix segurament estan sobrevivint com poden, ja que la seva entrada de capital sāha vist reduĆÆda per la cancelĀ·lació dāespectacles (concerts, obres de teatre, i derivats), i no pensem amb els grans artistes si us plau! mĆ©s aviat amb les petites produccions. Per tant, i sense ser considerades activitats essencials, aquest colĀ·lectiu estĆ passant a formar part dels āherois i heroĆÆnesā no reconeguts dāaquesta situació imposada de normalitat, sense rebre els aplaudiments de les 20h, igual que la resta de professions no reconegudes i sense prestigi social, que ara mateix sāhan transformat en essencials per ser les que ens proporcionen les necessitats bĆ siques i les que vetllen per a que tot pugui seguir rutllant (entenem dins dāaquestes professions serveis com lampisteria, electricitat, etc., serveis de neteja, conductors de transport pĆŗblic, caixers i treballadors de botigues dāalimentació, entre moltes dāaltres).
El BOE del dia 29 de marƧ de 2020, recull al Reial Decret -Llei, 10/2020, pel qual āse regula un permiso retribuido recuperable para las personas trabajadoras por cuenta ajena que no presten servicios esenciales, con el fin de reducir la movilidad de la población en el contexto de la lucha contra el COVID-19.ā, un total de 25 tipologies dāactivitats considerades com essencials, i entre elles hi trobem establiments comercials minoristes dāalimentació, begudes i bĆ©ns de primera necessitat (altrament coneguts com a mercats, supermercats, i botigues de venda dāalimentació i productes de la llar), establiments farmacĆØutics, professionals del sector sanitari, forces de seguretat, comerƧ on-line i activitats dāhosteleria i restauració amb entrega a domicili, i per tant tambĆ© empreses de missatgeria (i aquĆ hi trobem els riders, es clar), i tambĆ© tasques de manteniment i neteja, entre moltes dāaltres; però clarament dins dāaquestes activitats essencials hi trobem dues categories diferenciades:
persones treballadores qualificades amb un reconeixement social (bà sicament personal sanitari, però també hi englobem farmacèutics, i inclús forces de seguretat);
persones treballadores amb llocs de feina que abans de la pandĆØmia i el confinament, no realitzaven activitats amb un reconeixement social elevat, però que tambĆ© posen en risc la seva salut per seguir oferint els seus serveis (personal de supermercats, de neteja dāempreses de missatgeria, etc.)
Aquesta distinció, fa doncs, que el confinament no sigui igual per a tothom, ja que a les 20h se segueix aplaudint nomĆ©s pels āherois i heroĆÆnesā que lluiten directament contra el COVID-19 i de manera mĆ©s visible, Ć©s a dir el personal sanitari (i sāho mereixen!), però ens deixem una gran part de la població oblidada que se segueixen posant en risc, i que seguiran patint aquestes desigualtats laborals i sense mĆ©s reconeixemen,t des de les seves tasques laborals poc reconegudes, mentre les persones que seguim a casa confinades jutgem des dels nostres balcons a aquelles persones que potser sāestan dirigint cap a les seves activitats laborals, siguin les que siguin, per a contribuĆÆr a la lluita dāaquesta pandĆØmia, i que evidentment no Ć©s igual per tothom.