Els humans i els altres animals

Actualizado: ene 5





Els humans hem tingut dues formes de relació amb la resta d’espècies animals: extermini (amb o sense cacera) o domesticació (aprofitar-nos-en i/o tenir-ne cura i acompanyament). Eliminació o colonització.


L’estructura social i la necessitat material de les societats humanes han marcat la relació que els humans han tingut i tenen amb la resta d’espècies amb les que conviuen. Darrera d’aquesta estructura es destaquen la dimensió demogràfica (el creixement del contingent humà implica el decreixement de la resta d’animals, la nostra expansió limita els seus hàbitats), la dimensió econòmica (anteposició del benefici econòmic sobre la fauna i flora), la dimensió cultural (l’estil de vida de la nostra espècie és de dominació..... sobretot des de la il·lustració) i la dimensió política (els poders públics, abans i després dels estats, ho organitzen/regulen).


Durant el segle XX hem viscut dos grans canvis que han modificat la percepció i l’ús que fem dels animals. L’avenç tecnològic, que ha deixat obsoleta la força animal, i la creació d’una economia productiva (a occident) capaç de trencar amb el sostre de malthus i dotar a la població de varietat i alhora excés d’aliments. Aquests dos fets ofereixen a la societat la possibilitat de concebre els animals i la relació amb ells d’es d’una nova visió, que abans per necessitats productives i fam no podia ser considerada.


L’animal ja no és només una eina productiva sinó un element més de la llar al que cuidar i estimar. Aquesta concepció encaixa molt bé en una societat cada cop més individualista i menys social, així com cada cop més allunyada de la vida rural. L’animal s’humanitza, i en tant que es veu com a igual, se sent empatia i compassió cap a ell, així, les pràctiques que provoquen sofriment o maltracte injustificat passen a ser rebutjades.


Sota aquesta visió actual, que no nova, apareixen noves preguntes en relació a l'ètica animal. El nostre passat històric (i actual) s’ha basat en l’exterminació o la domesticació, on la domesticació ha arribat a provocar la completa eliminació de l’instint de supervivència d’algunes espècies d’animals, les quals no tenen cap altre sortida que no sigui la plena dependència de l’humà. És èticament correcte seguir perpetrant aquesta relació desigual amb els animals domesticats? Podem entendre la relació amb ells com una simbiosi? O hauriem de reduir el contacte amb ells tot i sabent que probablement acabaran desapareixent sense l’humà? I no només ha succeït amb les espècies domesticades, sinó que el desenvolupament de les societats humanes ha perjudicat molts hàbitats i ha deixat sense casa a moltes espècies, les quals han après a viure de les restes de l’humà.


Hem centrat el nostre debat en la relació amb les espècies colonitzades a partir dels següents eixos:


1.- Hem colonitzat unes espècies i al llarg del temps hem anat evolucionant de manera que ara ni nosaltres podríem viure sense elles ni elles podrien viure sense nosaltres. Aquest segon aspecte és rellevant perquè si a aquestes altures de la història aquestes no podrien viure autònomament, vol dir que depenen de la nostra espècie i ens obliguen a pensar en el seu benestar o en els usos que els hi donem com a espècies “inferiors”.


2.- La nostra relació amb elles: exemple

Tenir-ne cura versus abandó: si avui abandonem un animal domèstic té poques probabilitats de sobreviure.

Entre els que tenen cura dels animals domesticats hi ha segments que volen incrementar aquesta cura (ex: medicina -portar-los al metge o al psicòleg).


3.- La combinació de domesticació i extermini:

Els escorxadors i les granges: maltracte i patiment animal versus benestar dels animals.

En aquest aspecte vam parlar del valor que donem a unes espècies versus a les que només en traiem ús, i al seu temps com humanitzem a aquestes espècies a les que donem més valor, com les acabem transformant en membres de la familia, i és en aquest punt on ens preguntem si també se’ls hi ha d’atorgar drets?


4.- La nostra alimentació:

Mantenim l’alimentació en base als animals (carn per exemple) versus veganisme, però fins a quin punt és només per una qüestió d’empatitzar amb els animals? També es posa en manifest que el medi ambient està patint les conseqüències de la sobreexplotació ramadera i per tant molta gent, a part d’empatitzar amb els animals, també canvia la seva dieta per temes de responsabilitat mediambiental.


5.- La humanització:

Els animals poden ser econòmicament productius i culturalment productius (els animals de companyia). En general, tenim tendència a humanitzar el culturalment productiu (la mascota) i a deshumanitzar l’econòmicament productiu (el porc per exemple).

Humanitzem els animals (parlem amb ells).

Són funcionals de cara a la nostra salut; animals domèstics i substitució sentimental: tenim un gos per no tenir un fill.


6.- L’estètica:

Hem construït categories estètiques per a la nostra utilització humana: l’exemple del gos i la mosca, el domesticat és bonic (gos), el no domesticat és lleig i/o emprenyador (mosca).


7.- Preferències de valors:

Opcions de valors.

En cas de catàstrofe, què ens estimaríem més salvar? Un gos bo (de companyia) o salvar un ésser humà dolent?

0 comentarios
  • Facebook - Círculo Negro
  • Twitter - Círculo Negro
  • Instagram - Negro Círculo
Subscriu-te al nostre blog!

© 2020 Normals i Diferents