top of page

pagesos: els palestins d’Europa

Actualizado: 1 mar



Desaparició, eliminació, extermini, holocaust.

Exactament això és que li espera a la pagesia europea.

Exactament com als palestins.

Exactament un futur negre i no hi ha volta de full.


I això és així per tres raons:

1.- les mateixes dificultats i febleses del camp europeu

2.- la increïble estupidesa de les elits polítiques europees

3.- la no menys increïble estupidesa de les poblacions europees

 

 

1.- les dificultats i febleses del camp europeu:

 

El camp no té poder ni  capacitat influir en cap dels poders estructurals. Ho podem resseguir a través de les quatre estructures de la societat

 

Demogràficament: població escassa i envellida i e/migrant.

Per començar, una dada rellevant: Només el 3.6% de la Població activa espanyola treballa al camp, aquesta dada a Catalunya es redueix fins l’1.3% https://www.ine.es/jaxiT3/Datos.htm?t=3986

D’altra banda, “El 15,9% de la población española está censada en municipios rurales (els de menys de 30.000 habitants, obviament no tota aquesta població treballa al camp)  y ha descendido un 7,1% en los últimos 10 años. La tasa de jóvenes es un 35,2% inferior respecto a las zones urbanas y la tasa de ocupación es del 44,5%, menor”.

 

Econòmicament: El camp europeu no és competitiu, tant pel nostre superior nivell de vida com per les increïblement estúpides exigències de la burrocràcia de Brussel·les. Total que el camp europeu està subvencionat per la PAC -Política agrària comú- amb més de tres-cents mil milions d’euros per al període 2021-2027 (Espanya: 4.875 milions d’euros). I en temps de super mega híper macro neoliberalisme tota subvenció és pecat.

 

Políticament: el camp dona pocs vots, per tant se li fa poc cas (poc poder)

(d’altra banda, en ser una activitat subvencionada, sempre se li apareix el fantasma del vot captiu).

 

Culturalment: ai las! L’estil de vida rural és molt poc glamurós i es sol associar amb una  cultura conservadora.  D’altra banda, la vida al camp és dura i per tant s’adiu poc amb l’hedonisme contemporani.

 

Així doncs, el camp europeu ni té potència demogràfica, ni poder econòmic, ni capacitat política, ni hegemonia cultural. El futur del camp europeu és negre: desaparició i eliminació (com els palestins).

 


2.- la increïble estupidesa de les elits polítiques europees

 

Les elits polítiques europees son un reflex de la societat europea: dèbils, urbanes, racional-burocràtiques, i anti democràtiques (Brussel·les no té legitimació democràtica) .

Increïble estupidesa, doncs, que es concreta en la voluntat d’extermini de la pagesia. Veiem-ho:

 

1.- elits dèbils. Si Europa és dèbil, les seves elits també ho són: fortes amb el dèbil (ex: maltracten la pagesia ) i  dèbils amb el fort (serveixen dòcilment el complex militar industrial nord-americà que és qui mana ). Exemple, el ministre d’agricultura alemany els diu als seus pagesos que no hi ha diners el dia abans d’aprovar una compra al complex militar industrial per valor de 50.000 milions d’euros.

Més encara, estan espantant irracionalment la població  per tal que accepti increments en els pressupostos de defensa a costa de disminucions en els serveis, ajuts i subvencions públiques (per exemple a l’agricultura)

 

2.- elits urbanes: la tradicional creença de la superioritat urbana les fa absolutament alienes al camp, desinteressades històricament de les problemes de la pagesia

 

3.- elits racional-burocràtiques economicistes i reglamentistes  només veuen que el camp és deficitari i un problema que cal subvencionar i per tant omplen de normativa i lentitud la vida dels pagesos.

Sempre preferiran que Europa importi productes del camp menys exigents amb la salut i més barats, i exporti béns manufacturats    

 

4.- elits anti democràtiques: als burròcrates de Brussel·les (sobre tot la comissió) no els han elegit democràticament  i per tant només  han de retre comptes als seus amos (en aquest cas al capitalisme corporatiu europeu i nord-americà)

 

 

3.- la no menys increïble estupidesa de les poblacions europees

 

Els europeus son uns consumidors hedonistes, i grans desconeixedors del camp que tal com deia Machado, “desprecian cuanto ignoran”

 

Com que som un consumidors hedonistes ,

  • preferim viatjar (per poder-ho explicar després) que menjar bé i sà

  • I preferim comprar al super (més barat perquè escanya al pagès i pacta els preus sense comptar amb ell)

  • I ens creiem que el camp és un parc temàtic i quan hi anem de cap de setmana  fem callar les campanes perquè no ens molestin

 Per tant als europeus se’ns en refot del camp i dels pagesos.

 



Inconclusió


Total, com que

 

  • Al camp  cada cop són més vells i menys gent i amb una vida més dura que a la ciutat

  • I mantenir el camp costa diners en forma de subvencions; i això dificulta la divisió internacional del treball

  • I al camp fa pudor i molesta quan hi anem de cap de setmana

 

El futur del camp és molt negre

 per tant, es pot cloure aquest matxembrat tal com concloïa el dedicat als palestins:

 

 

“els condemnats de la terra”

 

Certament, als pagesos (i als palestins) la història els està donant pel sac: són una causa perduda, no tenen aliats ni defensors, només es tenen a ells mateixos, la seva necessitat de sobreviure, la seva lluita, el seu coratge, i el seu sacrifici.

Però tots sabem que avui amb això no n’hi ha prou.

Estan condemnats. Estan morts però ells encara no ho saben. O sí que ho saben, i  precisament perquè ho saben la seva lluita és poderosament desesperada.

 

0 comentarios

Entradas Recientes

Ver todo

Europa: no volem immigrants

La mala relació entre els europeus i els immigrants s’explica per un doble conflicte estructural: el conflicte entre les quatre estructures de qualsevol societat (població, economia, política i cultur

Te'n recordes d'aquell mem?

El dimecres 25 d’abril el president Sánchez va dir que estava pensant en dimitir desprès que es filtrés una acusació contra la seva dona per un possible delicte de tràfic d’influències. Es va retirar

Comments


bottom of page