Aquest estiu el sector de la restauració ha estat marcat per la manca de personal. Vàries noticies han hagut de la falta de persones per treballar al gremi de l’hostaleria durant l’estiu, que és quan més es necessiten degut a que s’ha de poder atendre la demanda turista i vacacional. És un fet curiós perquè tot i que no estem al pitjor moment de l’economia espanyola, tampoc estem al millor, a juliol d’aquest mateix any la xifra d’atur estava al 12,6%. Per tant, a què es deu que no hi hagi mà d’obra per al sector de la restauració? Les raons són vàries segons el nostre parer:
A títol personal:
- És un treball que exigeix molt física i mentalment i amb poc temps per descansar, a més el temps de descans no correspon als temps de descans de les demés persones, per tant es veuen afectades les interaccions socials, sumant-li la poca conciliació familiar.
Possibles efectes secundaris de la quarantena:
- La quarantena ha significat un abans i un després a les necessitats materials dels professionals de l’hostaleria. Això es deu a 1) el fet que és un dels sectors que més ha patit les mesures restrictives. 2) La circumstància precaritzadora ha provocat que els ERTES no hagin pogut ser d’utilitat per a moltes persones del gremi al no correspondre’s el salari declarat amb la realitat. 3) Un efecte secundari (al nostre parer) que ha tingut la pandèmia és la compra a domicili de menjar a restaurants. Si bé abans de la pandèmia estava creixent, l’arribada d’aquesta va fer que creixés exponencialment. L’entrada de les “apps” per demanar menjar a domicili canvien la sinèrgia dels local de menjar, arribant a automatitzar la producció i generant encara més divisió social del treball, abans la venta d’una hamburguesa entenia de tres agents (cuiner/a – cambrer/a – clientela), ara contempla fins a cinc agents (cuiner/a – cambrer/a – transportista – clientela – qui s’encarrega del procés tècnic de l’app), per tant, aquesta automatització (de manera indirecta) crea uns altres tipus de treballs als que es poden desplaçar aquelles persones que estiguin cansades de l’hostaleria i/o vulguin millorar les seves condicions laborals. També canvia el rol de la cambrera de dues formes, eliminant la posició o reduint la seva carga de treball, fet que es tradueix a una disminució d’hores i/o personal. Aquesta última qüestió no explica el per què de la falta de personal en hostaleria però sí que pot ser un factor a tenir en compte per una possible substitució en un futur de la figura del cambrer per una màquina o per una “app”.
Estructurals:
- És un sector àmpliament precaritzat amb contractes que no es corresponen a les condiciones laborals, conciliació familiar escassa, hores extres no pagades (o mal pagades) i un llarg etcètera.
- Un factor que és interessant és la diferència entre els restaurants/bars familiars i les cadenes o franquícies. Lluny de saber si realment tot el sector de l’hostaleria s’ha vist afectat per la falta de personal sense distingir entre franquícies i negocis familiars, ens aventurem amb la següent hipòtesi “que on realment falta personal és als negocis familiars”. Per què? Els restaurants petits, degut al poc personal no poden fer rotació de plantilla per a que el personal tingui caps de setmana lliures o per a que no hagin de fer torn partit (entrar a les 12 del migdia, sortir a les 16, tornar a entrar a les 20 i sortir amb sort a les 24) varis cops a la setmana. Tenint en compte això, el panorama hostaler que es presenta és un on les cadenes i franquícies estiguin cada cop més presents i substitueixin als bars i restaurants del barri, de tota la vida (on el Xavi quan ens veu aparèixer i sense preguntar ja ens prepara el nostre tallat amb llet natural) fent que el sector de la restauració passi a ser una competència entre empreses i despersonalitzant la relació entre clientela – professional.
- Podríem afegir un parell de factors estructurals que van lligats, un referit als empresaris i l’altre als treballadors. Pel que fa als empresaris, l’hostaleria ha estat des de sempre un sector amb una cultura econòmica molt extractiva: immediatista, guany fàcil, molta explotació i creixent depredació i per tant devaluació a mig termini del medi. D’altra banda no és un sector productiu sinó parasitari. Un empresariat amb aquests vicis econòmics tant d’actitud com de comportament és un factor de retracció de la possible mà d’obra que hi vulgui treballar. I pel que fa als treballadors, el diagnòstic supera el sector hostaler i connecta amb els canvis de la nostra cultura laboral: el sacrifici i l’esforç interessen cada cop menys. Això és el resultat dels canvis de la nostra estructura social les darreres dècades: estem parlant de generacions senceres educades en la comoditat d’una economia benestant, protegides per un estat clientelar, i amb un estil de vida hedonista. En conseqüència d’aquests dos factors, el treball d’hostaleria el van ocupant cada cop més els immigrants que al temps que ens salven el cul treballant en condicions dures fent els que els nostres fills no volen fer, són acusats de tots els nostres mals des de l’increment de la delinqüència fins a la saturació de les llistes de la seguretat social i l’acaparament de tots els diversos ajuts socials disponibles.
- Per finalitzar, el sector hostaler és el que abans rep els efectes de les crisis, i és el que més tarda en recuperar-se, ja es va observar a la crisis del 2008, i amb la pandèmia, que tot i no ser una crisis econòmica de manual ha tingut les mateixes conseqüències. A aquest fet se li suma la incertesa que hi ha avui en dia respecte al futur pròxim (molt), diuen que ve altra crisis, i ja sabem qui serà el primer perjudicat.