Pandèmia i gestió social del sexe (III)

Actualizado: ago 5

La pandèmia i el confinament ens fan pensar en que malgrat la persistència de la gestió utilitària, sembla anar-se imposant la gestió expressiva.

De manera que tot i que la pandèmia i el confinament han afectat la intensitat de la gestió, s’obren les seves manifestacions, i emeregeix la gestió de les opcions sexuals diferents.


1.- Pandèmia i ambivalència: utilitat o expressió.

La pandèmia i el confinament han posat en evidència que malgrat la persistència de la gestió utilitària, sembla haver-hi una forta embranzida de la gestió expressiva: el dil.lema sexe dolent o sexe bo sembla anar minvant:

D’una banda s’ha viscut el sexe lleig/brut/dolent: sexe amenaça. Però només si no es fa bé. (per exemple els titulars de periòdics relatius a detencions de participants d'orgies o de parelles que vulneren el confinament). En canvi, altres notícies han parlat d’expressivitat: consells per a gaudir del sexe durant el confinament, experimentar, millorar la comunicació sexual amb la parella, etc.


2.- intensitat

No tenim clar el volum de sexe que hi ha al mercat, no sabem si la gent follava molt o molt poc abans del confinament. Sembla que la pandèmia i el distanciament podrien afectar, d'alguna manera a aquest volum. Ens apropem a una mena de societat de la desconfiança, on uns desconfien d'altres, on el teu mateix Estat desconfia de tu i tu desconfies de tothom, perquè, sigui en versió macro o micro, ningú vol infectar-se. Sigui com sigui afectarà a la manera de gestionar la nostra sexualitat: Potser follarem menys, o potser pensarem en relacions més segures i a llarg termini per sobre de les esporàdiques. Per altra part, tot això és possible que afecti menys als joves, en plena i incontrolable efervescència, que a la resta.

Pel que fa a com la pandèmia afectarà al sexe, no tenim clar si les persones es reprimiran per por al contagi, ja que sempre hem viscut les relacions sexuals amb un risc de contagiar-nos de diverses malalties i hi ha hagut poca consciència al respecte. Però al contrari, pot servir per a que la societat tingui relacions més segures?

Així doncs, Tot i semblar que el sexe ha passat a ser molt més expressiu, a arrel de tot plegat, em pregunto… pot ser que això torni enrere? Que ens adonem que no havíem avançat tant? Que tornem a mantenir relacions sexuals funcionals?

Com afecten, doncs, la pandèmica i el confinament la gestió expressiva?: una possible resposta va en el següent apartat


3.- relació intrafamiliar vs altres formes de relació.

Ens hem confinat amb qui vivim: el confinament reforça el model de parella i família convencional: el confinament ha multiplicat el temps que passem dins de la llar. Aquest és l'espai d'intimitat a compartir (amb parella, amants, internet). El sexe és més que trobades fíques, però son mals temps per als afectes físics (i per tant hi ha impacte emocional).

Establir relacions sexoafectivas al marge de la monogàmia és un repte complicat. Com es gestiona això en pandèmia?. No deixem d'estar confinats, hi ha molt d'estrès. El desig pot quedar afectat i les ganes d'explorar també.

El confinament aguditza les emocions intenses. Les dificultats que sorgeixen en situacions de parella poden emergir més. Viure en parella o no viure en parella genera desigualtat (una desigualtat que en normalitat no es donava perquè la gent ens podíem veure sempre que volíem, constantment)

Que passa amb la gent que no té parella i no la vol, i que ara mateix és complicat que pugui tenir relacions sexuals degut a la pandèmia?: és una oportunitat d'explorar noves formes de sexe (opcions diferents: sexting, porno, masturbació, imaginació per a cardar a distància, noves tecnologies, noves eines).


4 opcions sexuals diferents

Si el confinament accentua les probabilitats del sexe bo amb la parella estable, les persones sense parella estable o que no s'han confinat en parella, quines alternatives tenen?. Quà fan les opcions sexuals diferents?. Les persones amb opcions sexuals diferents ja porten en la seva cultura des de fa molt temps aquestes “noves sexualitats” (a distància, per xarxes, reptes, etc.). Les sexualitats convencionals s'interessen ara per aquestes formes de sexe, i poden consumir el ja produït pels diferents.

Exemples:

Treballadores o assistents sexuals: no arriben a cap punt d'intimitat al qual no arribin assistents socials-sanitaris, etc. On no poden arribar amb les seves mans (sexualment parlant) arriben els assistents sexuals. Han de prendre les mateixes mesures de prevenció. Les persones amb discapacitats poden quedar més aïllades. Normalment ja viuen confinades. Damunt ara hi ha més por al contagi, amb el que les persones no volen anar al casa de les persones amb discapacitats.

Actualment la piràmide demogràfica marcarà la gestió del sexe. Aquest punt d’inflexió afectarà a l’estructura social a la que el govern es posicioni segons la accions que prenguin (des del punt de vista econòmic), les elits i els governs han de sopesar si volen mantenir la mà d’obra per perpetuar el sistema actual de funcionament econòmic que governa al mon, o optaràn per introduïr nous canvis al sistema, aquesta idea tot i que simple, és i serà la que permeti com gestionarem el sexe ?. La gestió del sexe aquesta vegada estarà condicionada pel tema econòmic i per tant seran més laxos en moltes normatives, això afavoreix a que no es criminalitzi tant a la gent que utilitza els serveis de companyia, o altre tipus de serveis sexual (cuidado!, sempre pensant des de la perspectiva económica)

Porno. En temps de confinament ha augmentat molt el consum de porno. Els adolescents també en confinament consumeixen porno.

Masturbació. La masturbació d’una banda és cosa expressiva i no utilitària, oidà!. Per tant, els canvis macro l’han normalitzat. Ja no és diferent (ni ens cau el cabell, ni se’ns asseca la medul·la espinal, ni anem al infern). I micro: el regal més venut per Amazon el Nadal passat ha estat el satisfayer!.

D’altra banda, i relacionant-ho amb la pandèmia, una hipòtesi seria que si abans de la pandèmia s’havia anat normalitzant, durant la pandèmia que ens ha allunyat i distanciat físicament i quan els intercanvis de fluids han estat arriscats i contagiosos, probablement (probablement) això ha contribuit a una major normalització i una major freqüència de la masturbació (sumant per tant l’impacte dels canvis estructurals macro a l’impacte de la conjuntura de pandèmia). I ara caldria veure què passarà post pandemia: una hipótesi a plantejar seria que si bé es retornarà a la relació i al contacte físic, el procés de normalització de la masturbació haurà rebut un impuls com a mínim per tres raons: en l’acció no s’hi transmet cap malaltia ni virus, l’actor defineix els temps (per exemple, el moment i la durada) i l’acció no comporta efectes secundaris (compromís, implicació emocional, etc)


5.- canvis socials

Recordem 2 documentals que es poden abordar des d’aquesta perspectiva

1) “La teoria sueca del amor”. La temàtica és “relacional afectiva” pero no centrada en el sexe. Però apareixen elements molt innovadors com la amazonització de l’embaràs (una empresa sueca especialitzada en produir i repartir kits d’embaràs a domicili de dones que escullen el model monomarental). Es veu que Suècia, potser els escandinaus en general, l’aposta per la monomarentalitat ja és significativa i en auge. Es l’exemple total de la supressió del sexe utilitari, doncs la tecnologia supleix la necessitat de tenir relacions per la reproducció de l’espècie.

2) A al japó. País referent en hiper-tecnologització de les relacions interpersonals. Parlava de fins a quin punt l’accés fàcil al sexe observat (pornografia) i a artilugis per al gaudiment individual (en aquest cas una oferta molt variada per als homes) estava produint una generació d’homes/nois desincentivats en el “cortejo” a les noies, doncs el porno/artilugi/ninot inflable “no exigeix un esforç de comportament X, atenció cap a l’altre,etc..”. Era brutal com xocaven una concepció bastant tradicional de les relacions de parella amb una alternativa tecnològica que en societats com la nostra ens semblaria aparentment difícil de pair a curt termini.

  • Facebook - Círculo Negro
  • Twitter - Círculo Negro
  • Instagram - Negro Círculo
Subscriu-te al nostre blog!

© 2020 Normals i Diferents