Pandèmia i relacions de gènere (I)

Actualizado: ago 5

Qualsevol sotragada en la vida d’una societat rebrega tant la seva estructura com l’acció de la seva gent. Per tant, impacta en la desigualtat, en el poder, en les definicions del que és normal i diferent, i en les relacions entre normals i diferents.

Anem, doncs, a veure com l’enorme sotrac de la pandèmia pot afectar les relacions de gènere. El punt de partida el tenim clar: històricament la desigualtat de gènere es ventilava amb poder masculí i normalitat dels homes. Els canvis estructurals (bàsicament la baixada de la natalitat, l’allargament de la vida, i la consegüent feminització dels mercats de treball, així com els canvis polítics i culturals) sumats a l’acció de molta gent (dones i no dones) han anat modificant desigualtat i poder, normalitats i diferències en favor d’un major poder femení. Ara bé, com que ningú cedeix el poder gentilment (els homes tampoc), cal comptar amb la reacció masculina en forma de contraofensiva per mantenir –i fins i tot ampliar– el poder; reacció que no s’ha deixat de produir en cap moment.


Concretant aquesta anàlisi en la patacada de l’actual conjuntura, semblaria d’entrada que la pandèmia hauria revaloritzat el rol de les dones: primeres ministres eficients i empàtiques, treballs de cura (tradicionalment femenins) valorats, treballs subalterns i feminitzats considerats essencials, etc.

Ara bé, volem veure si aquesta primera impressió s’ajusta a la realitat o no. Per fer-ho hem seleccionat quatre tipus d’àmbits en els que es manifesten les relacions de gènere per veure si la pandèmia està revaloritzant i donant més poder a les dones o si, al contrari, la pandèmia està revaloritzant i donant més poder als homes. Els quatre àmbits són el sanitari, el laboral, el polític i el domèstic.


Els propers mesos anirem veient cap on es decanta la correlació de forces. I pel que fa a la nostra reflexió sobre l’assumpte, el matxembrat dels nostres debats i dels nostres escrits és el que llegireu a continuació.


1. Les hipòtesis:


Hipòtesi a) les dones recularan i, per tant, la crisi enfortirà el poder masculí

En situacions d’excepcionalitat es solen simplificar els conflictes, fent que l’atenció es concentri en el que es defineix com més important (en aquest cas la vida o la recuperació econòmica). Durant els dos mesos de confinament el més important ha estat la vida, mentre que ara, amb el desconfinament, va apareixent cada cop com més important la recuperació econòmica.

Si això és cert, els homes (que encara tenen molts poders i molt diferents) definiran (o si més no, s’aprofitaran de la definició) que cada cop és més important la recuperació econòmica, que és terreny masculí per excel·lència. Per tant, i per posar un exemple, si la sortida econòmica és de menys feina, els homes (que encara tenen molts ressorts del poder laboral) definiran com més important que ells treballin i que, per tant, les dones es quedin a casa.



Hipòtesi b) es revaloritzaran els rols de les dones i, per tant, la crisi enfortirà el poder femení

El normal és, per definició, bo. Doncs bé, si ara la normalitat és el treball reproductiu i de cures (i així sembla que serà durant els pròxims mesos) és possible que la consideració al respecte millori. No pensem en necessàries millores laborals (improbables en crisi), sinó en un nivell menys visible però igualment existent. Caldrà veure, a més, què passarà amb el tradicional binomi que conjuga dona i llar. Abans d'argumentar ens agradaria assenyalar que la història ens ensenya que els petits canvis en matèria de gènere arran de crisis són possibles (p. ex. Sahena en Gaibandha).

Als 24 anys, Sahena Begum és presidenta del comitè del seu poble (Kunderpara, Gaibandha, Bangla Desh). Va deixar l'escola als set anys, i malgrat la manca d'educació formal i de suport inicial per part del seu espòs i del seu germà, dirigeix actualment el comitè local sobre desastres. Ajuda a organitzar a la seva comunitat per evitar la devastació causada per les inundacions extremes. "Si les dones treballem juntes, intercanviant el que aprenem sobre com fer front a les condicions meteorològiques, es poden evitar malalties, es poden salvar els ocells i els nens poden cuidar-se de manera adequada. El fet d'haver creat un comitè de dones és realment un factor d'orgull per a nosaltres les dones… No vam néixer per sofrir. Vam néixer per lluitar. Em sento orgullosa perquè sóc una mare que pot ensenyar als seus fills com sobreviure un desastre. Imagineu-vos el que podria haver fet si hagués tingut una educació.
 

Als mesos pròxims s'augura un crack econòmic, però serà desigual pels diferents sectors laborals, sent la hipòtesi un canvi de rols (dona-treballa i home-llar).

  • Els sectors menys perjudicats per la pandèmia seran els d'activitats sanitàries i serveis socials (majorment femenins), el sector educatiu (majorment femení), els serveis públics essencials (majorment femenins) i l'agricultura (majorment masculí, però quasi inexistent a les ciutats).

  • Els sectors més perjudicats seran: les activitats d'allotjament i restauració (sense hegemonia clara de gènere), les activitats immobiliàries, administratives i comercials (majorment masculines), les indústries manufactureres (majorment masculines) i els comerços de reparació de vehicles (majorment masculins).

Així: A) els homes decideixen fugir de l'atur per incorporar-se al sector dels treballs reproductius (clàssicament femenins) o

B) els homes resten a la llar mentre les dones treballen.


2. això es pot veure en alguns àmbits:


Àmbit sanitari

Segons les dades del ministeri de sanitat espanyol, s’infecten més les dones i moren més els homes. Les explicacions sociològiques (no epidemiològiques) que han anat sortint en els nostres debats són que les dones estan més exposades a treballs de cura, la invisibilitat del treball femení (ex. Infermeria), i major presència femenina en la primera línia d’atenció, esgotament físic i psíquic per major exposició presencial.

Exposem-ho amb més detall: en el context sanitari que ens trobem actualment hi ha hagut “factors” demogràfics que s’han mantingut diferenciats, com l’esperança de vida entre homes i dones. Els efectes del Covid-19 provoquen més mortalitat en el gènere masculí, encara que les dones tenen més contagis. Al llarg de la història de la nostra societat, l’esperança de vida dels homes ha estat uns anys més curta que l’esperança de les dones; aquesta diferència s’ha explicat a través dels comportaments i hàbits de vida dels gèneres (els homes tenen majors conductes de risc). Ara bé, en una situació de confinament, aquestes conductes de risc tenen menors probabilitats; per tant, sobre la major mortalitat masculina hi podrien intervenir factors genètics que han anat apareixent als mitjans de comunicació (tanmateix, aquí no hi podem aportar gaire).

Però respecte els contagis de les dones podem aportar unes pinzellades sociològiques. Durant la pandèmia s’han mantingut en funcionament les feines de primera necessitat que són, en gran part, les feines de cures on estan majoritàriament presents les dones. Les ocupacions com, per exemple, la infermeria, personal de neteja, caixeres de supermercat i cuidadores de persones dependents han estat en servei continu. El nivell d’exposició de les dones, encara que hagin pres mesures de seguretat, ha estat més alt que en els homes. A més, es tracten de feines poc valorades socialment i laboralment, en les quals les mesures adoptades per mantenir la integritat de les treballadores ha arribat amb retard. Això s’ha anat fent palpable en l’esgotament físic i psíquic de les dones per la major exposició presencial.


Àmbit laboral

Dins d’aquest nou context de crisi sanitària s’ha hagut de posar, a marxa forçada, la vida al centre. Aquesta és una de les màximes de l’ecofeminisme i tots aquells feminismes que tenen les cures en el punt de mira. Ara bé, també s’ha suposat que en conjuntures d’excepció com aquesta les dones se’n surten millor gràcies a una millor gestió de les emocions i a uns hàbits domèstics ja adquirits al llarg de la seva socialització. Aquesta postura però, condemna les dones a un essencialisme binari que, ara mateix, lluny de visibilitzar els seus espais i temps de treball a la llar, no fan més que accentuar-ne certs estigmes: “Com que la dona se’n surt millor, que ho faci ella”.

Tanmateix, quan es torni a la normalitat productiva, les emocions i el fet de tenir la vida al centre (suplantada pel poder econòmic) ens deixaran d’interessar.


El "matexembrat" d'assumptes macrosociològiques sobre pandèmia i gènere continua a la pròxima entrada!

On parlem de:

  • Treball productiu versus treball reproductiu

  • Postcrisi

  • Àmbit polític

  • Àmbit domèstic

  • Facebook - Círculo Negro
  • Twitter - Círculo Negro
  • Instagram - Negro Círculo
Subscriu-te al nostre blog!

© 2020 Normals i Diferents