Pandemia i gestió social del sexe (I)

Actualizado: ago 5


ESTRUCTURA SOCIAL I GESTIÓ SOCIAL DEL SEXE

el sexe és un potent i estratègic mobilitzador humà. Per tant totes les societats del món mundial des del començament dels tems n’han tingut algun tipus de gestió: l’han regulat amb i valors, amb ideologies i tradicions o costums, i amb practiques (des del “cortejo” i el nuviatge fins el lligue contemporani i les diverses modalitats socials d’aparellament). Per tant, si el sexe és un potent mobilitzador que sempre ha tingut algun tipus de gestió social... estem al davant d’un enorme focus de poder (poder demogràfic i econòmic, i polític i cultural, i religiós i familiar.... etc etc) per tant amb una enorme fabricació de normalitats i diferències




DE LA GESTIÓ UTILITÀRIA A LA GESTIÓ EXPRESSIVA: En societats d’alta mortalitat i per tant d’alta natalitat, la gestió social del sexe ha de ser necessàriament utilitària: el sexe serveix per a fer nens i mantenir la supervivència de l’espècie. El sexe utilitari és el normal i el sexe expressiu és diferent: el sexe és necessari però lleig/brut/dolent. Les opcions sexuals diferents solen patir relacions de depreci i desviació. També es solen criminalitzar i definir com delinqüència. Poques relacions de minoria i encara menys d’oposició En societats de baixa mortalitat i baixada de la natalitat, la gestió social del sexe pot deixar de ser utilitària i passar a ser expressiva: no només eina per a la reproducció sinó expressió, que pot ser individual (un mateix consigomismo) i relacional (un mateix con otro u otros): el sexe expressiu és també normal. Les opcions sexuals diferents van passant de les relacions de criminalització, desviació i depreci a les relacions de minoria i fins i tot d’oposició. Tanmateix la gestió utilitària no ha desaparegut: la persistència de normes i valors , ideologies, costums i rituals utilitaris (el sexe és necessari però lleig/brut/dolent) explica que hi segueixi havent relacions de depreci, desviació i criminalització amb les opcions diferents. Aquesta ambivalència es manifesta en la persistència de la parella i del contracte matrimonial (enlloc està prohibit el sexe al matrimoni) perquè és més fàcil de controlar i hi poden intervenir els poders de les estructures política i religiosa, també per comoditat, seguretat i millor rendibilitat per al consum. Per tant, estem en un context monogàmia transversal i poligàmia successiva o longitudinal. L’ambivalència també es manifesta en el rituals de cortejo, i en la rellevància avui encara tenen els rituals religiosos (les nostres hipòtesis apunten a que són indicador de status, a la persistència dels valors religiosos, i a que en una societat de l’espectacle els rituals religiosos tenen més espectacularitat perquè els fan empreses especialitzades en rites de pas). Simultàniament, l’increment de l’esperança de vida ha fet aparèixer un nova gestió del sexe que absolutament expressiva i gens ni mica utilitària: la dels iaios (els iaios poden follar... i se suposa que ja no fan incrementar la natalitat!!!). I simultàniament l’hedonisme ha agafat el control de la gestió: no volem ni una gestió avorrida del sexe ni una gestió del sexe avorrit Tanmateix, i sigui com sigui, com que hi ha desigualtat hi ha poder, i per tant persisteix la relació: sexe - poder - possessió (propietat privada) - gelos - inseguretats


GESTIÓ EXPRESSIVA: PODER, NORMALS I DIFERENTS 1.- la descripció: Veient-ho des del prisma de països amb estats de benestar més o menys consolidats (europeus en la seva majoria), el sexe ha passat a tenir un caràcter expressiu i no utilitari; en aquest sentit, hi influeix l’efecte generació de la població, dit d'una altra manera, els Millenials i les generacions pròximes a aquests veuen el sexe com la part lúdica de qualsevol relació (amorosa o no), això es podria relacionar amb l'augment de webs de cites en l'última dècada (en el cas de la pandèmia i el confinament el seu ús han augmentat), o l'ús de les xarxes socials per a aquesta fi mateixa d'establir relacions amoroses i sexuals, passen ara a ser una normalitat establerta per molts joves, la qual es contraposa a generacions anteriors on anar a bars de cites per exemple, i el fet de no poder ser capaç d'establir relacions amoroses i sexuals per si mateix sense cap intermediari era sinònim de ser gairebé un pària social. D'aquesta forma moltes formes d'expressió sexual s'han anat normalitzant, la masturbació ja no és una cosa de “sortits” i només d'homes, i ja es pot denominar una qüestió de salut el fer-ho; les joguines i els complements sexuals poden passar a formar part d'una vida sexual “sana”, i es podria establir una teòrica acceptació de la pornografia com les seves més i les seves menys, potser el que continua sent tabú és la prostitució, la qual està carregada de vàries un sentit ètic per part de molts, que vénen donades pel trànsit i l'explotació mafiosa en la gran majoria de casos. Gestió expressiva i migracions: Per la qual cosa el sexe utilitari per a garantir la demografia o la futura força de treball en molts països europeus ja estan garantides per les persones no autòctones que vénen a aquests països a tenir un millor futur, la qual cosa és la solució més funcional per part de molts països. La gestió del sexe avui és molt més expressiva que utilitària. Hi ha una expressivitat més justa en el sentit que més sovint es parla del plaer femení (normalitzant joguines sexuals femenines per exemple). Sense dubte hi ha molt camí per recorrer encara... sobretot amb la comunicació en les relacions sexuals, potser a nivell més micro o sensació personal crec que es un tema sobre la taula actualment però no gaire estès. Per tant, sembla que la gestió social del sexe està agafant un rumb més LÚDIC que no pas funcional (reproducció per necessitat), i per tant tot això també passa per un empoderament de la dona, on el seu paper ja no és merament de “recipient per portar al món criatures” ni de satisfer a l’home. LA DONA S’HA EMPODARAT de vàries maneres i una d’elles és amb l’expressió del sexe, i de la seva sexualitat, aquest últim any (i potser una mica més enrere), hem vist com es desfeien de tabús en relació a les joguines sexuals, la masturbació, i el prendre el control de la mateixa menstruació, com també poden prendre mesures per decidir no tenir fills, i com són les que poden (i se’ls i permet en major o menor mesura) prendre el control de quan vol i no volen tenir relacions sexuals. Se li ha donat més importància també a l’orgasme femení investigant l’origen d’aquest i ara totes anem boges amb el tema “squirting”. 2.- L’anàlisi (el poder, els normals i els diferents) El que acabem d’escriure fins ara no deixa de ser la part bonica de la gestió del sexe, però hi segueix existint LA DOMINACIÓ, on es veu manifestat a través d’actes legitimats com poden ser les violacions en massa (véase l’exemple més clar, el de La Manada), o qui controla el mercat de joguines sexuals femení (en el cas del satisfyer va ser un home qui el va inventar). A més a més les dones, inconscientment seguim estant educades pensant que ells (els homes) han de rebre tot el plaer i que potser nosaltres si no “acabem” no és tan important. L’assumpte de la masturbació femenina s’està obrint, si, però és probable que no arribi a totes les dones, de la mateixa manera que l’empoderament femení segurament tampoc. D’altra banda, l’expressivitat del sexe segueix tenint un elevat COMPONENT VIOLENT, incrustat en la mentalitat dels homes cap a la dona com a normalitat (un aspecte alimentat per la industria del porno, entre d’altres). En relació al que ens interessa, un bé estratègic que limita (o hauria de fer-ho) l’expressivitat del sexe seria la llibertat sexual de la dona no? Lligat amb la DOMINACIÓ I LA VIOLÈNCIA, també hem debatut sobre tres aspectes més: El sexe expressiu és normal sempre que reafirmi els eixos estructurals del sistema, les relacions sexo-afectives que legitimen el poder. En una societat capitalista patriarcal, les relacions sexuals normals segueixen sent HETEROSEXUALS I CENTRADES EN EL PLAER MASCULÍ. A més, com que la parella i el matrimoni segueixen tenint un rol central, les pràctiques sexuals poligàmiques es presenten com relacions de consum per reafirmar la individualitat. D’altra banda, la indústria de joguines sexuals per dones també es pot entendre com una altra forma de control del cos femení (amb matisos). Perquè reconeixem que el sexe expressiu és creat a través del plaer masculí. I es crea una dualitat respecte a les dones: s’ha passat de no tenir en compte el seu plaer a esperar l’orgasme en totes les relacions sexuals (dels orgasmes prohibits als orgasmes obligatoris). Però les pràctiques dominants no s’han creat des del punt de vista dels seus cossos i el seu plaer (coitocentrisme).


  • Facebook - Círculo Negro
  • Twitter - Círculo Negro
  • Instagram - Negro Círculo
Subscriu-te al nostre blog!

© 2020 Normals i Diferents