5 joves, l’enemic a casa
Els joves i la nit (ah, els joves i la nit !!!: és la demografia carai!).
Finalment el virus ha rebrotat amb força. I sembla que es difon més fàcilment entre la població jove. I sembla que els joves no en fan cas.
Els joves participen de la cultura hedonista (estan en la plenitud hedònica). I no els podem demanar responsabilitat ni precaució ni mascaretes ni distància ni romanços perquè per a ells això és soroll inintel.ligible. Perquè?:
Es tracta de les primeres cohorts generacionals resultat de baixa natalitat (o les segones, tant se val): Han estat sempre un bé escàs (perquè eren pocs), molt valorat i molt cuidat. Una estructura demogràfica de poca natalitat ja ho té això, i com que l’estructura condiciona l’acció... els hem cuidat (mimat, protegit, defensat, els hem donat tots els drets i cap deure, etc.). Per tant, ara no podem esperar que ens escoltin quan els demanem responsabilitat i els diem que tenen un deure social perquè això per a ells és un soroll inintel·ligible.
I això no és culpa de ningú, aquí no hi ha ni bons ni dolents, senzillament “és l’estructura carai”!
Ara ens trobem amb rebrots, ja que en especial la gent jove pensa que tot plegat no va amb ells i segueixen fent la seva vida com si el tema COVID no els afectés, en canvi ara veiem que són la població més afectada pel virus, i el govern com ha reaccionat a tot plegat? Tancant l’oci, i fent recomanacions sense cap ni peus: ja que d’una banda les terrasses dels bars poden estar obertes (valga’m Déu que no ho estiguin! Que en fariem sense elles?), però els temes culturals i l’esport tancats per perill de contagi quan s’ha demostrat que prenen les mesures necessàries per a que això no passi. Altre cop, passem per davant l’oci i la no culturització de la societat, això segueix sense interessar.
A més a més, ara estem veient, com la criminalització de la societat ja no va només a les persones que no duen mascareta (com passava fins ara, que tothom feia de policia apuntant amb el dit a aquelles persones que o bé no la duien o la duien malament), també va dirigida al col·lectiu del jovent, i el com actuen en la societat. És evident que aquest grup necessita sociabilitar-se, i és una edat on precisament això és el més important, però la cultura hedonista i el capitalisme ens ha portat també a pensar només en i per nosaltres, i això es veu palès quan veiem que sembla precisament elles no pensen en el “bé comú” del qual tant sembla que ens hem d’omplir la boca avui en dia.
A tall de inconclusió:
Els canvis i les situacions de caos on no hi ha normes clares són un bon moment per innovar i implantar una "nova normalitat" (però de veritat, aquesta no és quelcom nou). Hipòtesis falsada. Però, per què? Què ha fallat en els diferents que havien establert relacions d'oposició? Quins elements han mancat en aquestes relacions d'oposició que no han estat exitoses?