Per què votem a la dreta?

Actualizado: 30 sept

Votem a la dreta perquè som conservadors.

(és a dir, els europeus van votant cada cop més a la dreta perquè els europeus van sent cada cop més conservadors).

I els europeus van essent més conservadors per l’acció combinada de les quatre estructures de la societat:

1. demogràficament Europa ha envellit (i això ens fa més conservadors) ,

2. l’economia és d’un consum i benestar (que volem conservar, i) que està deteriorant irremissiblement el medi (que volem conservar mentre permeti “sostenir” el consum i el benestar)

3. políticament ens hem dotat d’uns estats que ens donen tants serveis com poden (i ho volem conservar, i si no els privatitzem, que sempre és més segur).

4. i la cultura es hedonista (i ull, que l’hedonisme es molt conservador perquè necessita una estructura social molt estable).

A més a més, la desaparició de la classe obrera ha deixat a l’esquerra sense subjecte històric i per tant sense projecte.


Com que els europeus són cada cop més conservadors volen seguretats (totes les seguretats possibles). No hi ha volta de fulla.. De manera que “rebus sic stantibus”, posats a votar quan van a votar, voten als que més se’ls acosten, i aquests són els partits de dretes: a Europa les dretes porten molt de temps guanyant eleccions.



Ara bé, darrerament Europa està passant una conjuntura “xunga”:

1. demogràficament ja fa temps que el flux migratori està desbordant la piràmide poblacional i els sistemes d’ajut social, per tant fa por i genera rebuig

2. econòmicament ai las! sembla que el model de consum incessant s’està esgotant, i per acabar-ho d’empastifar ens hem equivocat d’aliat posant-nos en braços dels nordamericans i ens estem arruïnant i l’energia va caríssima (moltes gràcies, EUA!) ,

3. políticament ni els partits de dretes -ves per on- ni els d’esquerres ens donen les seguretats promeses, i a més a més son corruptes, i a més a més son lentíssims, i a més a més són una casta allunyada de la gent: el sistema fa aigues

4. i per tant la nostra cultura -el nostre estil de vida- es va crispant: tenim por, ens anem enfadant, i comencem a somniar en un mon idealitzat definit pel retorn de la comunitat (encara que no ho sapiguem)


Es el moment de la dreta-dreta (o si voleu, de la dreta-extrema) que promet el retorn de la seguretats:

1. farem fora als que ens venen a emprenyar i ens fan por -migracions-,

2. recuperarem la riquesa i el consum econòmics - energia barata-,

3. tindrem uns estats forts -leviathan per fi, ja era hora!-,

4. i el nostre estil de vida tornarà a l’hedonisme que ens mereixem.


La dreta-dreta o dreta-extrema connecta perfectament amb aquesta conjuntura, i amb el que vol un percentatge creixent d’europeus, i amb les pors d’un percentatge creixent d’europeus, i per això la vota un percentatge creixent d’europeus. Perquè si el que es vol es precisament això: seguretats, la dreta-dreta les promet: Déu (seguretats absolutes), patria (leviathan fes fora als immigrants i dona’ns seguretat, carai!), i família (la comunitat, la quintaessència de les seguretats).

No entendre això és no entendre la nostra societat. No entendre això és fer l’estruç i amagar el cap sota l’ala. En fi, no entendre això és deixar via lliura a la dreta-dreta i condemnar-nos al fracàs social i polític. Per posar un exemple clar: seguir utilitzant el fantasma del feixisme és un clar indicador de la nostra impotència analítica i sociopolítica perquè la dreta-dreta contemporània no és feixista “ni por asomo”.... Es a dir, seguint amb la vella dita xinesa, estem mirant el dit i no la lluna.


El panorama és aquest, negant-lo no l’arreglarem.


0 comentarios

Entradas Recientes

Ver todo

Aquest estiu el sector de la restauració ha estat marcat per la manca de personal. Vàries noticies han hagut de la falta de persones per treballar al gremi de l’hostaleria durant l’estiu, que és quan