Sahara, una encertada decisió

Actualizado: 8 sept


els previs

A la costa nord-oest d'Àfrica, el Sàhara Occidental és una antiga colònia espanyola. 266.000 quilòmetres quadrats, menys de mig milió de persones, i ric en recursos naturals i energia. A 1975 Espanya va proposar un referèndum d'independència però el Marroc se’l va annexionar utilitzant la marxa verda. Així va començar el conflicte entre el Marroc i el Front Polisario que lluitava per la independència. A 1991 l'ONU va proposar un Referèndum d’autodeterminació, que el Polisario ha anat reivindicant i el Marroc evitant.

Al 2021, l’acollida a un hospital espanyol del líder del Polisario, Brahim Ghali, va produir una entrada massiva d'immigrants des de territori marroquí a Ceuta.

El mateix 2021 Trump, encara president dels EUA, va reconèixer la sobirania marroquina al Sàhara Occidental. Després, França i Alemanya també ho han fet.

Espanya va defensar primer el referèndum d'autodeterminació de l’ONU i després una sortida negociada entre les parts recolzada també per l'ONU. Però fins ara mai havia acceptat la proposta d’annexió marroquina. Ara Espanya ha canviat i també accepta la sobirania marroquina al Sahara .


Tres possibles explicacions del canvi espanyol

(Les tres explicacions són una bona lliçó per als ingenus que encara ens pensàvem que l’ètica és independent del poder. Nanai del paraguai: qui mana decideix què és ètic -i de pas escriu la història- i qui perd és el pringat i el dolent).

Primera el Marroc: Marroc font d’energia present i futura , Marroc està bé amb els EUA i de mica en mica amb tot el món, Marroc és un creixent actor mundial, Marroc controla islamisme, Marroc regula fluxos migratoris cap Espanya. Conclusió: Cal estar bé amb el Marroc.

Segona Espanya i els EUA: els EUA no ens estimen gaire des de la independència de Zapatero quan la guerra d’Irak, i per tant ara que tota Europa ens hem posat de genollons davant l’imperi americà (amb el conflicte a Ucraïna), Espanya ha de fer un esforç per seduir els EUA. I els EUA son ara el nou gran valedor mundial del Marroc. ……

Tercera el Polisario: seguir recolzant el Polisario és una guerra perduda, una causa perduda... i com es diu en castellà “hay que soltar lastre” …… (qui perd és el dolent i el pringat, vae victis!).

Ergo: Sànchez, PSOE i Espanya hem fet exactament el que havíem de fer: abonar-nos a la “real polític”. I ho fem ara perquè és la conjuntura exacta: ens assegurem amb Europa i els EUA en moment de crisi energètica (i de pas ens assegurem estar una mica més bé amb l’imperi), i ens assegurem també el flanc sud i el control de la migració en plena arribada de refugiats ucrainesos… perquè quedaria molt lletja la comparació de la super benviguda que reben els ucranians-europeus- amb les hòsties que reben els africans que volen entrar pel sud-

(D’altra banda -i com que la vida és com el tocino, que tot s’aprofita- els ucranians europeus vénen per culpa de la malvada Rússia i els africans vénen per culpa de no se sap qui, però segur que vénen a robar i violar): ja ho deia el clàssic: “nul.la aesthètica sine ehtica”.

En conclusió: Sànchez, PSOE i Espanya: tots som absolutament marxistes de Groucho: és a dir, tenim els nostres principis...... i si aquests no agraden, els podem canviar sense cap problema.

(I, per descomptat, Argèlia ens seguirà venent gas)


I una dolenteria analítica:

Es diu que la decisió espanyola contradiu el dret internacional....

Tanmateix, l’expressió “dret internacional” és un oxímoron: el dret internacional no existeix (o és un brindis al sol) perquè no té al darrera cap estat que n’asseguri les sancions... i sense sancions el dret és paper mullat (només els estats tenen “el monopoli de la violència per a manteniment de l’ordre”).

0 comentarios

Entradas Recientes

Ver todo

Aquest estiu el sector de la restauració ha estat marcat per la manca de personal. Vàries noticies han hagut de la falta de persones per treballar al gremi de l’hostaleria durant l’estiu, que és quan

Votem a la dreta perquè som conservadors. (és a dir, els europeus van votant cada cop més a la dreta perquè els europeus van sent cada cop més conservadors). I els europeus van essent més conservador