TAPES VARIADES

Som sociòlegs de carrer i el viure quotidià ens fa refexionar constantment sobre la societat en la que ens toca viure. Aquestes reflexions -petites o grans- són les tapes que us ofereix el nostre bar. Disfruteu-les amb una bona birra i que us aprofiti!

​Cunyat 1: Últimament estic notant una pujada d’agressivitat en la gent que sembla que comença a manifestar-se físicament en episodis que segurament ja coneixeu o heu pogut veure. Està clar que aquesta escalada està molt vinculada amb el confinament i l’economia, però penso que aquesta escalada pot afectar directament a la societat, no sé com ho veieu. Sé que és una obvietat el que acabo de dir, però tinc un mal regust i em recorda els problemes de París als barris marginals i al rebrot que fa unes setmanes van tornar a patir.

Julita: Yo estoy de acuerdo. Y me parece normal (o esperable al menos). Crisis + desigualdad + miedo e voilá! Desde luego, como experimento sociológico, no nos vamos a ver en otra. Encierra a todo diós en su casa y a ver qué pasa.

Cunyat 2: Sí, també ho he notat. Al súper on treballo era molt visible ja que uns increpaven a uns altres. Quan a lo millor en l'anterior forma de la societat la gent tenia més paciència o es callava, ara semblava que, parlant malament, se les calienta la boca fácil.

Creure

 

Els humans creiem (des de que el món és món): és a dir ens adherim sentimentalment  a qualsevol cosa que ens doni seguretat: creure és recerca de seguretat. Les creences ens donen seguretats vitals, ens expliquen el món i donen sentit a les nostres vides.

Hi ha creences de diversos tipus i el seu predomini depèn de la societat: sobrenaturals o terrenals; científiques, històriques, polítiques, o esotèriques; mites, llegendes, supersticions, fins i tot les llegendes urbanes, etc. Podem creure en el Barça o el Madrid, en la ciència , en l’atzar, en la bondat, en l’amor, i en alguns dels déus que hi ha al món: el que sigui, amb tal que ens asseguri i doni sentit a les nostres vides. Creure es, doncs,universal i funciona des de que el món és món.

Ara bé, en què creiem és relatiu (contingent: depèn de cada societat, és a dir depèn de qui mana): les creences estan, doncs, socialment determinades, i com sempre depenen del poder: qui mana decideix en què s’ha de creure. I també com sempre el normal és fer cas al que mana i creure en el que diu, i el diferent és no fer cas.

 

El sistema de les creences funciona a un triple nivell: fe, religió, església

1.- Individual: la fe.

Els individus “creiem” (és a dir, tenim fe)  en Déu, o en la ciència, o en l’atzar, o en la bondat o en la justícia o en el Barça o en el Madrid

2.- Col.lectiu: la religió.

Es la suma dels individus que tenen la mateixa fe (la religió és la fe compartida per una pluralitat d’individus: és doncs una cosa fet col.lectiva: social).

Ara bé, per raons històriques el terme religió es sol aplicar només a la fe en quelcom sobrenatural (per exemple, només es parla del Barça o del Madrid com a religió quan es vol remarcar la intensitat de la passió dels seus fidels).

3.- Organització social: les esglésies i les sectes:

Quan la religió es plasma en una organització social estem davant d’una església o d’una secta. Aquest nivell d’anàlisi connecta amb l’estructura social perquè les esglésies “organitzen socialment” una religió (que al seu torn és la suma de fes individuals). Són organitzacions, ergo:

1. Són un poder social (històricament han estat un importantíssim poder)

2. Per tant, al seu interior hi ha una clara distribució de poder, jeràrquica i ben legitimada... i per hi ha  lluita pel poder (els que en tenen contra els que no: per exemple homes versus dones,  professionals versus fidels, etc)

3. L’anàlisi de les estructures ens porta a la sociologia de les organitzacions:

  • Distribució de poder a partir d’una organització piramidal,

  • Professionalització i lideratge,

  • Imatge de marca i publicitat

  • Cultura de l’organització: normes i valors propis; rituals, rites i rites de pas; mites, tradicions i costums;

  • I competència (violenta i sovint bèl.lica) pel mercat de les creences,

 

I ara una mica de sociologia de les creences sobrenaturals i naturals:

1.- les creences sobrenaturals

Durant molts segles,  les creences sobrenaturals han estat importantíssimes (fes, religions i esglésies). La clau està en el més enllà.

  • El negoci (en el sentit més noble de la paraula negoci) consisteix en el més enllà.

  • El producte: oferir la màxima seguretat on l’ésser humà té la màxima inseguretat: el més enllà;a canvi l’ésser humà s’ha d’adherir a la religió i entrar en l’església corresponent

  • El benefici esperat és la màxima seguretat: la felicitat en el més enllà. El cost assumit és el sacrifici (o la obediència a l’església corresponent) a la vida terrenal.

I la pregunta per als sociòlegs: ¿quines societats fan més probables aquest tipus de creences (i de fes, i de religions i d’esglésies)? :

son les estructures demogràfiques de  vida breu (poca esperança de vida:  com que morim aviat, el benefici esperat (la seguretat eterna) supera amb molt el cost (la obediència a l’església corresponent): negoci rodó!

economies pobres i de treball dur: com que no tenim res i la vida és dura, val la pena sacrificar-se perquè el premi s’ho val (quan es parla d’alienació sovint es parla d’això: la gent no fa la revolució perquè el déu corresponent li fa acceptar el sacrifici a canvi del plaer etern). I d’aquesta manera la creença funciona a més com un potent sistema de control social (normalització)

eolítiques severes... i amb forta presencia del poder religiós: la gestió política afavoreix la creença predominant ... i si convé va a la guerra contra una altra creença.

cultura sacrificial: “hem vingut al món a patir” (i amb això ja està tot dit)

.... i per cert, en aquestes societats el sexe té mal acomodo: és lleig, brut, i distreu! (gestió, doncs, utilitària, disciplinada, continguda, familiar... reprimida)

 

2.- les creences terrenals.

Darrerament les creences sobrenaturals han anat perdent importància: i a Occident creixen les laïques . Això ha comportat un quíntuple fenomen que podem observar constantment avui a casa nostra, a Occident):

1.- les grans esglésies segueixen funcionant... i mantenint poder (poca conya)

2.- creixen les alternatives a les grans religions/esglésies sobrenaturals per exemple, (les sectes) i es descobreixen les grans religions orientals i d’altres continents

3.- apareixen i es multipliquen les creences seculars (el Barça i el Madrid, la ciència, l’atzar, la bondat, etc per exemple)

4.- Ep, i la vivència de les creences “a la carta”: és a dir cadascú  es va fent un menú del que creu (i del que no creu): creiem només en el que interessa (per exemple podem formar part d’una església i no fer cas d’algunes de les seves normes o dels seus dogmes)

5.  fonamentalisme: les religions/esglésies en crisi destapen la seva cara més agressiva: és la violència religiosa (bèl.lica en unes societats i moral en d’altres)

I la pregunta per als sociòlegs: ¿quines societats fan més probables aquests canvis.

estructures demogràfiques de vida llarga (molta esperança de vida:  el benefici esperat (la seguretat eterna) s’allunya molt en el temps i ja no compensa el cost de la obediència a l’església corresponent): negoci roinós!

economies riques i terciàres: tenim pasta i benestar i la vida és estupenda, no val la pena sacrificar-se.

polítiques de serveis... i desaparició del poder religiós (sobre tot a occident): la gestió política afavoreix menys les creences sobrenaturals... i ja li van bé les creences terrenals que serveixen per seguir tenint el personal alienadet.

cultura hedonista: “hem vingut al món a passar-nos-ho bé” (i amb això ja està tot dit).... i per cert, en aquestes societats el sexe té millor acomodo: gestió, doncs, expressiva

 

 

Ètica, el bé i el mal són socialment relatius

 

1.- Hem ubicat  l’ètica en el territori dels valors: el bé i el mal són valors: valorem el que es bo i no valorem el que és dolent.

i hem recordat que normes i valors son el tàndem de la normalització: les normes son objectives i tenen sancions ; els valors són subjectius i no tenen sancions tan clares.Per tant les normes solen estar més clares que els valors (i l’ètica)

 

2.- l’ètica, doncs, va lligada amb la normalització: normalitza qui guanya (qui mana); per tant l’etica (el bé i el mal) la imposa el que mana i varia amb el temps (varia segons  el poder que predomina a cada societat: per exemple l’etica basada en valors cristians es hegemònica en societats de fort poder religiós del cristianisme): l’ètica es doncs socialment relativa.

 

3.- Hem posat exemples de relativitat de l’ètica:

  • Matar no sempre és dolent: que els hi expliquin al 50 milions de morts de la segona guerra mundial. D’altra banda, les esglésies s’han fet un fart de matar i fer matar; i han beneit guerres i creuades)

  • Robar en una societat en la que no hi hagués propietat privada no tindria sentit. D’altra banda La plusvàlua és robar i no només no és dolenta en el capitalismesino que és el motor del sistema.

  • Infidelitat en l’amor: si no hi ha relació estable i l’estructura del desig és oberta, el concepte d’infidelitat no s’escau com a dolent

 

4.- a partir d’aquí hem parlat de l’ètica al nostre país

(si admetéssim la legitimació tradicional.... ves per on resultaria que el rei marca l’ètica... tindria collons la cosa!!!!)

Hem insistit en la propietat privada i l’ètica: el poder econòmic està basat en la propietat privada, i per tant l’ètica defensa la propietat privada. I en el món capitalista l’ètica és de responsabilitat individual, productivitat i eficiència (i hem recordat que al capitalisme naixent li va de puta mare la reforma protestant... i no al revés)

Arabequevoldirmoro,    a Espanya la cosa és diferent: tenim una història d’improductivitat (aquí som  guerrers i hidalgos/o/pícaros; i no treballadors). Hem recordat una mica la història dels segles de reconquesta i conquesta mentre Europa anava fent l’acumulació primitiva de capital. Espanya és una mica precapitalista i per tant tenim dues ètiques: la “oficial” o formal (aparentment molt europea i tal) i la subterrània o informal (que és la de la picaresca, la corrupció, i tota la pesca) que està molt més extesa.

 

5.- i ens emplacem a seguir-ne parlant... lligant-ho amb les creences. Amen et cum spiritu tuo et tariro tariro.

  • Facebook - Círculo Negro
  • Twitter - Círculo Negro
  • Instagram - Negro Círculo
Subscriu-te al nostre blog!

© 2020 Normals i Diferents