Dreta i Esquerra, Catalunya i Espanya: la dreta es trenca



La dreta es trenca !!!!! (ai carai, això no havia passat mai).


La dreta es trenca per la pèrdua de poder. Per què el poder és un ciment fantàstic, i la seva pèrdua facilita el trencament: conservar el poder uneix, i lluitar contra ell divideix (pel ritme -més de pressa o més lent- i la intensitat -total o parcial- de la lluita).

A més, quan es perd el poder, es perd la capacitat de definir el que és normal i diferent, i es pot passar de diferent elit (el diferent amb poder) a diferent pringat (el diferent sense poder).


I com és que a Catalunya la dreta ha perdut poder i es trenca pels dos costats?


1.- Exterior: Una dreta catalana, la independentista, s’ha topat amb un poder més gran (Espanya), per tant no només ha perdut poder en front d’aquest poder més poderós, sinó que ha provat d’establir relacions d’oposició i de moment no se n’està sortint. No només això, sinó que aquest poder més poderós l’ha criminalitzat i també l’ha definit com a delinqüent i ha empresonat i exiliat a alguns dels seus representants.

En lògica conseqüència, la dreta catalana independentista s’ha trencat perquè té estratègies diferents i contraposades tant polítiques (quina relació establir amb el poder més poderós) com de supervivència personal (perquè la gent ha de seguir menjant)... i el trencament es pot anar seguint als mitjans de comunicació (junts versus pdcat i altres sigles -i fins i tot, algú hi podria col·locar erc-)


2.- Interior: a dins de Catalunya, la dreta independentista té poder i segueix definint el que és normal i diferent. Per tant hi ha un segon trencament de la dreta: un tros de la dreta s’ha desenganxat de la dreta independentista, i a l’interior de Catalunya aquesta dreta no independentista és diferent i s’oposa (relacions d’oposició!).

Oju!, important anàlisi: la dreta no independentista és diferent a l’interior de Catalunya però és normal i està ben connectada amb el poder poderós a l’exterior de Catalunya.

Per tant, a l’interior de Catalunya, com que no té poder, també es trenca (com a mínim en tres: ciudadanos, pp i vox -i fins i tot, algú hi podria col·locar psc-)


Evidentíssissississimament i obviissississimament, el trencament de la dreta a Catalunya també s’explica per opcions personals (l’acció): cada individu té la seva estratègia i hi ha estratègies personals més radicals i estratègies personals més moderades....


Insistim: a l’interior de Catalunya, la dreta independentista té el poder defineix la normalitat i per tant la dreta no independentista és diferent i tracta d’oposar-se essent depreciada i fins i tot criminalitzada. En canvi de cara a fora, el poder és espanyol, el normal és ser espanyol i ser català es diferent: la dreta independentista és diferent.

Aquest detall és molt suculent........ perquè en la relació Catalunya-Espanya, els normals ¿son només els espanyols, o son també els catalans que accepten la normalitat?, i els diferents ¿són tots els catalans o només els catalans que no accepten la normalitat espanyola?



Poder català i poder espanyol :

De moment, en aquesta relació entre normals i diferents (Espanya i Catalunya) s’estan imposant les relacions de delinqüència i /criminalització a les d’oposició. Una doble evidència empírica ho confirma: d’una banda no hi ha república a Catalunya (no han triomfat les relacions d’oposició) i d’altra banda hi ha exilis, judicis, sentències (criminalització i delinqüència)

Dues hipòtesis explicatives:

1.- els normals són més forts (ex. tenen l’estat)

2.- i els independentistes (dreta i esquerra) no hem/han fet una correcta anàlisi de l’estructura social. Pel que fa a aquesta segona hipòtesi:

2.1.- pressupost de partida erroni: la relació no és entre Catalunya i l’estat espanyol, sinó entre la societat catalana (posem dos milions o dos milions i mig de persones que volem/volen marxar) i la societat espanyola (uns quaranta milions de persones que no ho volen i que tenen un grapat d’eines per aconseguir-ho, entre elles l’estat)

2.2.- estructura demogràfica. No hem/han valorat la desproporció acabada d’esmentar: dos milions i mig versus quaranta milions (quaranta milions tenen més poder que dos milions) . Tampoc no hem/han tingut en consideració que les cohorts més grans d’edat (que desapareixeran els propers anys) son les de major presència de la immigració interior 1950-1980: per tant probablement amb més lligams amb Espanya i menys independentistes. A la inversa les cohorts més joves i les que s’aniran incorporant probablement tenen menys lligams amb Espanya (són nascuts, escolaritzats, relacionats, aparellats, etc a Catalunya). Per tant, i encara que admetem la hipòtesi (una mica conspiranoica) de la voluntat del poder espanyol de “colonitzar” poblacionalment Catalunya entre 1950 i 1980, hi ha hagut precipitació: els diferents independentistes no hem/han tingut en compte l’actual estructura de la població i el seu previsible futur (tenint en compte que en la història d’una nació, una generació és només un instant, no és res)

2.3.- estructura econòmica: Potser els independentistes hem/han badat, perquè com era previsible, els normals i el poder han maniobrat contra els diferents perquè el poder econòmic busca tranquil·litat. Com exemples podem parlar de la deslocalització d'empreses i institucions financeres i/o dels recurrents boicots a productes catalans.

2.4.- estructura política: Hi ha hagut precipitació històrica, perquè els estats actuals tenen els dies comptats: en efecte, si la Unió Europea té algun sentit i algun futur és el de ser el macroestat que gestioni la vida de 500 milions de persones, i en aquesta història els estats actuals són un fre (son la competència a eliminar: com es va veient dia a dia, el gran problema de la UE és que només és un club d’estats on manen els estats): per tant, potser el procés independentista és precipitat perquè dintre d’una generació màxim dues tots serem europeus, i l’Europa de les regions és més maniobrable i eficient que l’europa dels estats.

També hem/han tingut una altra precipitació perquè de moment no s’ha arribat ni a aconseguir el 50% dels vots independentistes en cap elecció (i aquest detall té la seva importància de cara a la legitimació de l’independentisme). Finalment, i com era esperable, A l’hora de la verita no hi ha hagut suports/aliances exteriors o internacionals.

2.5.- estructura cultural: el relat és espanyol (exemple: tv3 pot ser el canal de més audiència, però la suma de les audiències de la resta de canals és molt superior).


  • Facebook - Círculo Negro
  • Twitter - Círculo Negro
  • Instagram - Negro Círculo
Subscriu-te al nostre blog!

© 2020 Normals i Diferents