top of page

Els palestins i l’imperi: una nova lliçó / Los palestinos y el imperio: una nueva lección

Actualizado: 21 oct 2023


versió catalana


(de fet, són tres lliçons en una)


Els Estats Units sempre han estat els grans defensors de l’estat d’Israel. Sempre.


Tant per raons exteriors: ah la geoestratègia!, els EUA han de tenir un peu al bell mig del món àrab (de fet, tenir-hi una pota)

com per raons internes: la força del poderosíssim lobby jueu dels EUA.

Els EUA son els grans protectors (“el primo de zumosol”) de l’estat d’Israel.



Primera lliçó: Israel pot fer el que vulgui perquè l'imperi el protegeix.


Total, que Israel porta tota la vida


ocupant/envaint/colonitzant i

matant/assassinat/torturant i

tancant/empresonant/limitant


els palestins (que, per cert, eren els habitants originals d’aquells terres).


Es l’holocaust a la inversa: els hereus de les antigues víctimes estan ara exterminant un altre poble.. i ningú no ha dit ni piu. Ningú no ha dit ni piu. Ningú no ha dit ni piu.

L'edstat d'Israel s’ha saltat (s’ha passat pel sursum corda) totes i cada una de les benintencionades i inoperants resolucions de l’ONU: mai no n’ha fet el més mínim cas. Perquè l'imperi el protegeix: quan els EUA toquen el pito tot occident (sobretot els alemanys per la mala consciència que carreguen) mira cap una altra banda, dissimula, i no diu ni piu.


És el poder de l’imperi (segona lliçó, per si no ho sabíem):


La impunitat de l’estat d’Israel és un indicador de l’exercici del poder imperial, és un indicador (més?) de que el poder és més important que les lleis, la moral i tota la mandanga de grans paraules buides. Per tant, no és que Occident/Europa siguem hipòcrites, senzillament som els criats dels estats units, i els criats mai van en contra dels seus amos.


I ara resulta que uns quants palestins s’hi han rebel·lat violentament (paradoxalment fent servir les armes que el mateix imperi USA havia enviat a Ucraïna i que han anat a parar al mercat negre!). I ara sí que Occident reaccionem i etiquetem els palestins de Hamàs de terroristes, violents, bojos, salvatges, psicòpates, etc....

O ens intentem posar analítics i seriosos, i

  • ho relacionem amb una desestabilització de les converses entre Israel i l’Aràbia saudí, i per extensió amb el procés de "normalització" de les relacions d'Israel amb els països àrabs,

  • o ho interpretem en clau de conflicte intern entre Hamàs i el govern del no-estat palestí,

  • o ho connectem amb la creixent pugna entre el Nord (un occident caduc) i un Sud més o menys global i reivindicatiu de la seva realitat històrica.


Però, ves per on, el que importa és que hem estat calladets des de 1948/49 i 1956, i des de la guerra dels sis dies, i des del Yom Kippur, i des de les intifades, i des de la multiplicació dels assentaments en terres dels palestins, i des de les agressions militars al Líban i a Síria, i a l’Iran... i ara , només ara, ara sí, aixequem la veu ben alta en defensa del pobre estat d’Israel i dels seus objectius d’extermini palestí i del seu desplaçament cap a l’extrema dreta religiosa. No som més que “la voz de su amo”.


Només cal mirar els titulars del diaris i noticiaris d’aquests dies: competeixen per veure qui defensa més i millor l’estat jueu i qui ataca més i millor Hamas i per extensió tots els palestins.

Estem fent allò que va dir el poeta: “els traiem la paraula i llavors diem que criden”.


I quan hi ha un bombardeig d'efectes devastadors, l'Occident caduc es posiciona a favor de l'estat d'Israel: no importen ni la veritat ni el context d'extermini que obliga als palestins a buscar refugi en un hospital. Es la pugna entre el Nord (a favor d'israel) i la resta del món (no només el sud) responsabilitzant a Israel de la massacre.



Tercera lliçó: “els condemnats de la terra”


Certament, als palestins la història els ha donat pel sac: són una causa perduda ( com el Polisario), un gra al cul d’Occident i també de la resta del món àrab, no tenen aliats ni defensors, (ni recursos naturals), només es tenen a ells mateixos, la seva necessitat de sobreviure, la seva lluita, el seu coratge, el seu sacrifici, i el seu heroïsme.

Però tots sabem que avui amb això no n’hi ha prou. Estan condemnats. Estan morts però ells encara no ho saben.

O potser sí que ho saben, precisament perquè ho saben la seva lluita és poderosament desesperada.

Perquè només la radicalitat desesperada de la seva lluita ha estat capaç de remoure consciències -i polítiques!- no només del Sud sinó de tota la resta del món (excepte, óbviament els Estats Units i els seus criats).




versión castellana


Los Estados Unidos siempre han sido los grandes defensores del estado de Israel. Siempre.

  • Tanto por razones exteriores: ¡ah la geoestrategia!, EEUU tiene que tener un pie en mitad del mundo árabe (de hecho, más una una pata que un pie)

  • como por razones internas: la fuerza del poderosísimo lobby judío de EE.UU.

los USA son los grandes protectores (“el primo de zumosol”) del estado de Israel.


Primera lección: Israel puede hacer todo lo que quiera porque el imperio le protege.


Por lo tanto, el estado de Israel lleva toda la vida

ocupando/invadiendo/colonizando y

matando/asesinando/torturando y

cerrando/encarcelando/limitando

a los palestinos (que, por cierto, eran los habitantes originales de aquella tierra).


Es el holocausto a la inversa: los herederos de las antiguas víctimas están ahora exterminando a otro pueblo.. y nadie ha dicho nunca nada, ni pío. Nadie ha dicho nada de nada. Nadie ha dicho ni pío.

El estado de Israel se ha saltado (se ha pasado por el sursum cuerda) todas y cada una de las bienintencionadas e inoperantes resoluciones de la ONU: nunca les ha hecho el menor caso. Porque el imperio le protege: cuando EEUU toca el pito todo el Occidente occidental, el jardín del inefable Borrell, mira hacia otro lado, disimula, y no dice ni pío.


Es el poder del imperio (segunda lección, por si no lo sabíamos):

La impunidad del estado de Israel es un indicador del ejercicio del poder imperial, es un indicador (¿más?) de que el poder es más importante que las leyes, la moral y toda la mandanga de grandes palabras vacías. Por tanto, no es que Occidente/Europa seamos hipócritas, sencillamente somos los criados de los USA, y los criados nunca van en contra de sus dueños.

Y ahora resulta que unos cuantos palestinos zarrapastrosos se han rebelado violentamente (¡paradójicamente utilizando las armas que el propio imperio USA había enviado a Ucrania y que han ido a parar al mercado negro!). Y ahora sí que en Occidente reaccionamos y etiquetamos a los palestinos de Hamás de terroristas, violentos, locos, salvajes, psicópatas, etc. O nos intentamos poner analíticos y serios y hasta neutrales,

  • y lo relacionamos con una desestabilización de las conversaciones entre Israel y Arabia saudí, y por extensión con el proceso de "normalización" de las relaciones de Israel con los países árabes,

  • o lo interpretamos en clave de conflicto interno entre Hamás y el gobierno del no-estado palestino,

  • o lo conectamos con la creciente pugna entre el Norte (un occidente caduco) y un Sur más o menos global y reivindicativo de su realidad histórica.

Pero, mira por dónde, lo que importa es que hemos estado calladitos desde 1948/49 y 1956, y desde la guerra de los seis días, y desde el Yom Kippur, y desde las intifadas, y desde la multiplicación de los asentamientos en tierras de los palestinos, y desde las agresiones militares a Líbano y a Siria, e Irán... y ahora, sólo ahora, ahora sí, levantamos bien alta la voz en defensa del pobre estado de Israel y de sus objetivos de exterminio palestino y de su desplazamiento hacia la extrema derecha religiosa. No somos más que "la voz de su amo".

Basta con mirar los titulares de los periódicos y noticiarios de estos días: compiten por ver quién defiende más y mejor al estado judío y quién ataca más y mejor a Hamas y por extensión a todos los palestinos.

Hacemos lo que dijo el poeta: “les quitamos la palabra y entonces decimos que gritan”.


Y cuando se da un bombardeo de efectos devastadores, el Occidente caduco se posiciona a favor del estado de Israel: no importan ni la verdad ni el contexto de exterminio que obliga a los palestinos a buscar refugio en un hospital. Es la pugna entre el Norte (a favor de Israel) y el resto del mundo (no sólo el sur) responsabilizando a Israel de la masacre.


Tercera lección: "los condenados de la tierra"

Ciertamente, a los palestinos la historia les ha dado por saco: son una causa perdida (como el Polisario), un grano en el culo de Occidente y también del resto del mundo árabe, no tienen aliados ni defensores, (ni recursos naturales), sólo se tienen a sí mismos, su necesidad de sobrevivir, su lucha, su coraje, su sacrificio, y su heroísmo.

Pero todos sabemos que hoy esto no es suficiente. Están condenados. Están muertos, pero ellos aún no lo saben. O quizás sí que lo saben, precisamente porque lo saben su lucha es poderosamente desesperada.

Porque sólo la radicalidad desesperada de su lucha ha sido capaz de remover conciencias -¡ y políticas!- no sólo en el Sur sino en todo el resto del mundo (excepto, obviamente Estados Unidos y sus criados).






1 comentario

Entradas Recientes

Ver todo

Europa: no volem immigrants

La mala relació entre els europeus i els immigrants s’explica per un doble conflicte estructural: el conflicte entre les quatre estructures de qualsevol societat (població, economia, política i cultur

Te'n recordes d'aquell mem?

El dimecres 25 d’abril el president Sánchez va dir que estava pensant en dimitir desprès que es filtrés una acusació contra la seva dona per un possible delicte de tràfic d’influències. Es va retirar

1 Comment


adela villarroya
adela villarroya
Oct 13, 2023

Muy de acuerdo en el contenido y creo que si que saben que están muertos ,hace tiempo, y por eso van a llevarse por delante a todos los que puedan .

Like
bottom of page