top of page

sexe (ai uix!)


Curiós assumpte el del sexe, tan aviat el banalitzem com el transcendentalitzem.

El banalitzem: adolescents fent-se mamades a les discoteques, aplicacions informàtiques de cara al sexe, senyores follant despreocupadament amb un individu sense saber res d’ell, sèries i programes d’entreteniment sexual a la tele, etc

El transcendentalitzem: posem el crit al cel quan sabem que els adolescents es fan mamades, presentem querelles criminals contra el senyor amb qui hem follat, decidim que follar sense consentiment i fer-ho amb nens és un sacrilegi i el pitjor delicte del món, etc.

Així que el sexe és “soberbio, espléndido , magnifico” -com diu l’acudit d’argentins-; i simultàniament és dolent, lleig, fastigós i fatigós, pecaminós... I quan ens fem grans, sobrevalorat!.


En fi, banalitat o transcendentalitat. Contradicció, doncs, en la nostra relació amb el sexe.

La contradicció es micro i és macro, i l’expliquem a partir de la societat: de la gestió social del sexe.


La nostra tesi és que avui estem vivint

1. un canvi de gestió social del sexe,

2. en un procés que l’està duent de ser utilitària a ser expressiva,

3. i que la contradicció s’explica perquè aquest procés es viu a diferents ritmes i fins i tot en diferents direccions, tant a escala micro per l’autonomia individual com a escala macro per l’autonomia de les estructures.



1.- la gestió social del sexe


Es un assumpte que es dona a totes les societats des de que el món es mon perquè el sexe és un potentíssim mobilitzador humà que cal gestionar (controlar).

Funciona a partir d’una variable fonamental que és la demogràfica i en concret de les exigències del flux de natalitat (flux imprescindible per a la supervivència de l’espècie). Insistim: depèn de la demografia perquè està directíssimament i necessàriissimament relacionat amb la natalitat (fins fa poc, els nens només naixien si abans s’havia follat).

• A partir d’aquí té una clara dimensió econòmica (evidència empírica que no cal argumentar) comptant sobre tot amb l’actual impacte de la mercantilització en la banalització del sexe.

• Una clara dimensió política: tots els poders públics, estatals o no estatals, hi intervenen i hi han intervingut amb tota una panòplia de normes i lleis, gestions administratives, control o hipercontrol o descontrol.

• I una no menys claríssima dimensió cultural: la gestió del sexe forma part de l’estil de vida de qualsevol societat: normes, valors, ideologies, tradicions o costums, rituals i pràctiques, i per descomptat la moral sexual.


Totes les societats del món mundial des del començament dels temps han tingut, doncs, la seva gestió del sexe.

(D’altra banda, la gestió social del sexe serveix no només per ajustar el flux de natalitat a la lògica reproductiva de cada societat... sinó també per assegurar la salut psíquica dels individus, però aqui no hi entrem).

I la gestió del sexe pot ser utilitària o expressiva, tant a escala individual com a escala col.lectiva, per tant cal diferencier la gestió individual (cada ésser humà se’l gestiona al seu aire –aquí tampoc no hi entrem-) de la gestió social:

• La gestió individual pot ser un assumpte inequívocament expressiu (faltaria més!: amb el sexe hom expressa i s’expressa: amor, desig, passió, odi, dominació, i un llarg etcètera) i també pot ser un assumpte utilitari (amb el sexe hom calcula i cerca utilitats diverses).

• La gestió social pot també ser expressiva o utilitària, i en aquesta anàlisi la dependència demogràfica és fonamental i explica el canvi més rellevant, que és el pas de la gestió utilitària (sexe-reproducció) a la gestió expressiva (sexe-plaer).



2.- De la gestió utilitària a la gestió expressiva: la natalitat n’és la principal variable explicativa:


El canvi que estem vivint és el pas

• d’una gestió utilitària, per tant disciplinada i amb gran presència religiosa (i dominació masculina)

• A una gestió expressiva, lliure, laica (i crisi de la dominació masculina). Aquesta gestió, oportunament mercantilitzada és la que banalitza el sexe.


I el canvi demogràfic n’és la principal variable independent:

• En societats d’alta mortalitat, l’alta natalitat és un bé estratègic (sense una alta natalitat que compensi l’alta mortalitat, la societat desapareix). La qual cosa implica que la gestió social del sexe ha de ser necessàriament utilitària: el sexe serveix per a fer nens i mantenir així la supervivència de l’espècie (i de pas disciplinar la societat) .

• Mentre que en societats de baixa mortalitat, l’alta natalitat deixa de ser un bé estratègic i fins i tot pot ser contraproduent si genera excedent demogràfic. La gestió social del sexe pot deixar de ser utilitària i passar a ser expressiva

A partir de la lògica demogràfica el canvi es va estenent per tota l’estructura social i va passant de la reproducció (de nens) a la producció (de plaer).

• economia: per l’increment de totes les iniciatives econòmiques relacionades amb el sexe, amb una creixent indústria que s’encarrega i , òbviament amb la comercialització que ha influït en la banalització.

• política: canvien les lleis, els decrets llei, les ordenances municipals i fins i tot les intervencions policials

• cultura: van canviant -més lentament i amb desiguals ritmes: això és clau- les normes i els valors, els costums, la ideologia sexual, les pautes de comportament, i la moral


Arribats a aquest punt cal recordar la relació entre l’estructura social i l’acció individual: l’estructura condiciona l’acció de cada individu, de manera que l’acció individual pot ser expressiva i utilitària (l’individu s’expressa i també calcula amb el sexe), tanmateix, com que l’estructura condiciona l’acció humana, si la primera (bàsicament la demogràfica) requereix una gestió utilitària, el més probable serà que la vivència individual del sexe també sigui utilitària


Canvi social i gestió del sexe: síntesi i traca final


Societats d’alta mortalitat i alta natalitat:

L’alta natalitat es un bé molt estratègic que cal protegir: gestió utilitària i disciplina sexual. I com que tot va relacionat, aquestes societats solen ser també de disciplina econòmica (economia de subsistència, pobresa), de disciplina política (estats leviathan, és a dir, severs i repressors) i de disciplina cultural (estils de vida de sacrifici: la gent venia al mon a patir).

El sexe utilitari es definia com a natural i estava presidit per la reproducció i la disciplina; i el sexe expressiu es definia com antinatural i indisciplinat. Important assumpte aquest, perquè des de l’estructura cultural es legitimaven les exigències de l’estructura demogràfica construïnt una explicació moral (sovint basada en la moral religiosa) que qualificava el sexe reproductor de bo i sagrat (el sexe normal) i el sexe expressiu de dolent i maleït (el sexe diferent)


Societats de baixa mortalitat i baixa natalitat

La baixada de la mortalitat i la posterior baixada de la natalitat modifiquen la gestió perquè ja no cal una natalitat alta. I com que tot va relacionat, aquestes societats solen ser d’economia rica (industrialització i terciarització), estats de serveis, i cultures hedonistes.

La gestió que en fan aquestes societats va fent que el sexe utilitari es vagi deixant de definir com a natural i normal, i vagi essent el sexe expressiu el que es defineixi com a natural i normal. Per descomptat el sexe s’ha desacralitzat i s’ha anat deixant de considerar bo o dolent. També ha perdut el component disciplinari.

Per tot plegat, si s’hi afegeix la mercantilització, la banalització està servida


De la transcendència a la banalització: un recorregut inevitable

Una gestió utilitària, disciplinada i amb presència religiosa feia del sexe un assumpte transcendental (sagrat)

Una gestió expressiva i laica, gràcies a la relaxació demogràfica, combina la mercantilització econòmica (el sexe és una mercaderia, i òbviament s’hi dona el fetitxisme de la mercaderia) amb l’hedonisme cultural (hem vingut al món a passar-nos-ho bé: fora repressions!) . I la política no s’atreveix a ficar-s’hi, no fos cas que perdéssim vots: laissez faire laissez passer, ves per on.

I aquest recorregut no es ni bueno ni malo sino todo lo contrario.



3.- La contradicció


La vivència contemporània oscil.la, doncs entre la transcendentalitat utilitària i la banalització d’una expressivitat mercantilizada i hedonista.

I aquesta contradicció es manifesta a escales micro i macro: l’autonomia individual i l’autonomia estructural


Micro: autonomia individual:

Un parell d’apunts poden ajudar a entendre-ho a escala de l’acció humana:

Diferents individus poden viure diferents gestions del sexe. Per exemple, per l’efecte edat (els adolescents poden fer-se una mamada sense més preocupació i els grans se’n poden escandalitzar) o per l’efecte generació (les generacions immediatament pre-sida i post-sida van tenir vivències diferents)..

Un mateix individu pot ser ambivalent: pot banalitzar i pot transcendentalitzar segons el lloc i el moment... i el seu medi més proper.


Macro: l’autonomia estructural

El sexe és un dels millors indicadors de l’autonomia de les diverses estructures de la societat (i dels seus poders).

La nostra tesi és precisament aquesta: que l’actual contradicció sobre el sexe també prové d’aquesta autonomia (fonamentalment prové d’aquesta autonomia): les estructures demogràfica i econòmica han estat les més dinàmiques en aquest canvi de gestió, mentre la política i la cultura han anat (i van) a remolc i tenen una major persistència inercial (per exemple la força que encara tenen els anteriors valors sexuals) .


En conclusió, tant a escala de l’acció humana com de l’estructura social, les diferents maneres de viure (i gestionar) el sexe conviuen avui

• Des de la banalització

• Fins a la persistència cultural del sexe reproductor, amb la necessitat de seguir disciplinant la vida de la gent i la potència que encara té el discurs religiós.

Per això, persisteix en la nostra societat la ambivalència –o plurivalència- social sobre el sexe.


Què lluny ens queda el que cantava Raimon!:

I floriran millor que mai les roses A poc a poc ens clourem com un puny

0 comentarios

Entradas Recientes

Ver todo

Los agricultores son los palestinos de Europa

Desaparición, eliminación, exterminio, holocausto. Exactamente esto es lo que le espera al campo europeo. Exactamente como a los palestinos. Exactamente un futuro negro y sin vuelta de hoja. Y esto es

Els pagesos són els palestins d’Europa

Desaparició, eliminació, extermini, holocaust. Exactament això és que li espera a la pagesia europea. Exactament com als palestins. Exactament un futur negre i no hi ha volta de full. I això és així p

bottom of page