els eua, una societat bipolar: dr. jekyll i mr. hyde.
Per què 70 milions d’éssers humans voten Trump?
(70.000.000: poca conya)
Per respondre aquesta pregunta hem de començar amb una tesi i una hipòtesi:
Tesi: els Eua son una societat bipolar (son com dr. jekyll i mr. hyde): camp ciutat; agricultura i hiperterciarització; regressiva i progressiva; interior i costes de l’atlàntic i el pacífic;
Hipòtesi: els Eua són un imperi mundial (imperi recent i inesperat) que es troba al començament de la seva decadència (que és quan els imperis són mes perillosos per la seva capacitat de destrucció). Per tant la hipòtesi és que mister Hyde s’està imposant al Doctor Jekyll
I com és aquesta societat bipolar i imperial?
A) Societat que només te dos segles d’història:
per tant es una societat adolescent ergo agressiva (les societats com els individus i les organitzacions també passen l’adolescència) per tant estem al davant d’una societat violenta cap a dintre i cap en fora.
Ha estat i segueix essent:
· Una societat de frontera (creixent sense parar)
· construïda per pioners que definien la seva pròpia llei (ergo individualista i darwinista... i violenta)
· expansivament bèl·lica, amb extermini de les poblacions preexistents (ai las! el gran engany de les pelis de l’oeste que ens han venut un extermini sistemàtic com una gran obra civilitzatòria i llibertadora i seràfica)
· amb dificultats per conviure amb les seves diversitats (el confinament des supervivents de les poblacions preexistents en reserves, els conflictes racials.etc)
· Societat feta amb molta immigració des de sempre, que ara és molt reticent a la mateixa (i els més reticents a la nova immigració son lògicament els immigrants més recents)
En fi... en lògica conseqüència és una societat molt competitiva: només s’hi val a guanyar, i si per guanyar s’han de fer trampes es fan trampes (és una societat anòmica, del Merton no del Durkheim).
Pulsió destructiva, doncs.
B) Economia rica.... i amb por:
els Eua han estat els grans guanyadors de les dues guerres mundials (no van patir cap destrucció i van ser els màxims productors de maquinària bèl·lica), després van colonitzar Europa amb el pla Marshall i han dirigit l’economia mundial.
Tanmateix, aquest model s’està acabant tant pel seu propi esgotament com per l’emergència de nous poder (com la Xina)
L’economia és molt individualista i darwinista: competitiva i anòmica. Absolutament liberal (excepte potser el període del new deal)
Ara bé, dues contradiccions que els estan acollonint:
1.- es l‘economia que més ha aprofitat la globalització (per exemple amb una gran deslocalització industrial) però també n’ha patit les conseqüències (la pèrdua de llocs de treball industrial, perquè amb la deslocalització ha estat més barat produir fora). La contradicció és la següent: les elites i el sistema han guanyat molt, i en canvi molts treballadors (per exemple dels estats més industrials) han perdut, s’han arruïnat i han vist que la globalització i el progrés són dolents per a ells. I per tant tenen por.
2.- les dues costes són molt productives (innovació, ex. Silicon valley) i l’interior rural és regressiu ( i viu bé gràcies a la productivitat de les dues costes)... i al nostre país sabem molt bé què passa quan en una societat es dona aquesta situació (el regressius es solen enfadar amb els productius)
Aquestes dues contradiccions generen por (la segona també, sí)
C) estil de vida (cultura):
La cultura dels Eua és bipolar (sobre tot de cara a entendre els setanta milions de vots a Trump): és el mr. Hyde que hi ha no només a l’interior rural, sinó també en els blancs que tenen pot a la diversitat i en els homes que tenen por a l’emergència de les dones, en els individus que tenen por del col.lectiu.
Mister Hyde, davant les crisis prefereix el retorn a la tradició
D’altra banda, i a més a més, el seu estil de vida és:
cultura del “destino manifiesto” (es consideren “la bona gent”): https://es.wikipedia.org/wiki/Doctrina_del_destino_manifiesto
cultura del american dream (individualisme: qualsevol pot arribar), per tant cultura competitiva fins el moll de l’os
cultura de consum incessant (per tant, negació de la crisi ecològica)
cultura violenta i individualista i darwinista, reivindicadora de les desigualtats:
cultura masclista, cultura racista, etnicista, per tant cultura d’odi/por:
· dels blancs i els homes contra els negres i les dones que posen en perill el seu benestar
· dels negres i les dones contra els blancs (¿i els homes?) que els exploten
cultura gens culta i aïllacionista,
cultura molt religiosa (moltes religions i molt de poder sobre tot a l’interior),
cultura de l’espectacle
I, ep, oju, al tantu que va de cantu: l’estil de vida dels Eua-imperi ha estat hegemònic durant els darrers setanta anys: la cultura americana ha colonitzat el món mundial... europa inclosa (y así nos va). Per exemple ens han fet creure en la increïble mentida de la democràcia formal per damunt de la democràcia real. I ens han fet creure que ells, els liberticides son els paladins de la llibertat.
https://www.normalsidiferents.com/post/pand%C3%A8mia-una-mica-de-macrosociologia-iv
D) i com viu aquesta societat la política
1.- com espectacle: qui més gesticula és millor, la política com espectacle, com no-política, com un reality show
2.- amb incultura política: els Eua son una societat que en ser molt individualista i violenta (solucions individuals i expeditives) és bastant antipolítica, i per tant babaua davant de qui promet l’oru i el moru (això que ara en diuen populismes)
3.- xarxes socials (bufffff....)
4.- Amb por (a perdre, per exemple a perdre l’hegemonia) per tant amb la temptació del retorn als principis:
· econòmics (davant la globalització: proteccionisme i llocs de treball industrials),
· ecològics (negació del risc ecològic per poder mantenir el ritme de consum)
· culturals (importància de les religions per les seguretats que donen, patriarcalisme -a la dona li és més còmode ser passiva que activa-, llibertat individual per damunt de tot, supremacia de la raça blanca)
5.- ¿I amb aquesta societat i aquesta economia i aquesta cultura... hi pot haver un vot “contra el sistema”?:
De fet, n’hi va haver un de veritat: Bernie Sanders. El problema és que era massa antiestablishment, tant que el mateix establishment del seu partit es va cabrejar i se’l va carregar. Entre d'altres coses, volia establir un programa universal de salut i una reforma fiscal para gravar a les grans corporacions, i això anava directament contra la lògica individualista i competitiva (i anòmica, oju!), i clar, això al poder neoliberalista que vol una normalitat neoliberal no li va caure gaire bé.
(Moraleja: no establir relacions d'oposició amb els grans poders econòmics i polítics dels Eua perquè en sortiràs escaldat).
De manera que paradoxalment i al.lucinantment l'única alternativa antisistema de vot que tenia la classe treballadora enfadada i frustrada i aturada era Trump, que es va presentar i guanyar el 2016 com anti elite, criticant les elites culpables de la globalització, prometent tornar la feina als obrers industrials. ¡Trump antisistema!!!, la rehòstia!.
6.- i oju!, el món està canviant molt ràpidament i els fa por, sobretot a la gent que viu a l’interior rural, acostumats al seu “american way of life” ancorat en una tradició de consum insostenible.
7.- Per tot això, i altres coses que ens deixem al tinter, ens trobem al davant d’una societat fatxenda però aporuguida, bastant incapaç de l’anàlisi del futur, i molt favorable a solucions regressives i aparentment espectaculars (l’espectacle).
Vist tot això, en el dil.lema entre republicans i demòcrates, els primers han guanyat deu milions de vots i els segons n’han guanyat dotze, però sembla poc probable que en puguin tornar a mobilitzar setanta-cinc milions.
Ergo, encara que Trump hagi perdut les eleccions, ha guanyat. Mister Hyde ha perdut una batalla però està guanyant la guerra y lo que rondaré morena.