top of page

Per què Trump ha guanyat... encara que hagi perdut les eleccions

Actualizado: 20 mar


els eua, una societat bipolar: dr. jekyll i mr. hyde.

Per què 70 milions d’éssers humans voten Trump?

(70.000.000: poca conya)


Per respondre aquesta pregunta hem de començar amb unatesi i una hipòtesi:


Tesi: els Eua son una societat bipolar (jekyll i hyde): camp ciutat; agricultura i hiperterciarització; regressiva i progressiva; interior i costes (atlàntic i pacífic);

els Eua són un imperi que es troba al començament de la seva decadència (que és quan els imperis són mes perillosos per la seva capacitat de destrucció).


Hipòtesi: Per tant la hipòtesi és que mister Hyde s’està imposant al Doctor Jekyll

I com és aquesta societat bipolar i imperial?


1. Societat adolescent: només te dos segles d’història:


Els Eua són una societat adolescent i en conseqüència agressiva (les societats com els individus i les organitzacions també passen l’adolescència)

Es una societat violenta cap a dintre i cap en fora.

  • Ha estat i segueix essent una societat de frontera (creixent sense parar)

  • construïda per pioners que definien la seva pròpia llei (ergo individualista i darwinista... i violenta)

  • expansivament bèl·lica, amb extermini de les poblacions preexistents (ai las! el gran engany de les pelis de l’oeste que ens han venut un extermini sistemàtic com una gran obra civilitzatòria i llibertadora i seràfica)

  • amb dificultats per conviure amb les seves diversitats (el confinament dels supervivents de les poblacions preexistents en reserves, els conflictes racials, etc)

  • Societat construida amb molta immigració , i que ara és molt reticent a la mateixa (i els més reticents a la nova immigració son lògicament els immigrants més recents)

  • En fi... en lògica conseqüència és una societat molt competitiva: només s’hi val a guanyar, i si per guanyar s’han de fer trampes es fan trampes (és una societat anòmica, del Merton no del Durkheim).

Pulsió destructiva, doncs.

2. Economia rica.... i amb por:


Econòmicament els Eua han estat els grans guanyadors de les dues guerres mundials (no van patir cap destrucció i van ser els màxims productors de maquinària bèl·lica), després van colonitzar Europa amb el pla Marshall i han dirigit l’economia mundial. Tanmateix, aquest model s’està acabant tant pel seu propi esgotament com per l’emergència de nous poder (com la Xina, els Brics, etc.)


I es tracta d'una economia molt individualista i darwinista: competitiva i anòmica.

Ara bé, dues contradiccions els estan acollonint:

1.- es l‘economia que més ha aprofitat la globalització (per exemple amb una gran deslocalització industrial) però també n’ha patit les conseqüències (la pèrdua de llocs de treball industrial, perquè amb la deslocalització ha estat més barat produir fora). La contradicció és la següent: les elites i el sistema han guanyat molt, i en canvi molts treballadors (per exemple dels estats més industrials) han perdut, s’han arruïnat i han vist que la globalització i el progrés són dolents per a ells. I per tant tenen por.

2.- les dues costes són molt productives, mentre l’interior rural és regressiu i viu bé gràcies a la productivitat de les dues costes (i al nostre país sabem molt bé què passa en aquesta situació: l'interior es sol enfadar amb les perifèries)

Aquestes dues contradiccions generen por (la segona també, sí)

3. estil de vida (la cultura):


La cultura dels Eua és bipolar: és el mr. Hyde que hi ha no només a l’interior rural, sinó també en els blancs que tenen pot a la diversitat i en els homes que tenen por a l’emergència de les dones, en els individus que tenen por del col.lectiu.

Mister Hyde, davant les crisis prefereix el retorn a la tradició

D’altra banda, i a més a més, el seu estil de vida és:

  • cultura del “destino manifiesto” (es consideren “la bona gent”): https://es.wikipedia.org/wiki/Doctrina_del_destino_manifiesto

  • cultura del american dream (individualisme: qualsevol pot arribar), per tant cultura competitiva fins el moll de l’os

  • cultura de consum incessant (per tant, negació de la crisi ecològica)

  • cultura violenta i individualista i darwinista, reivindicadora de les desigualtats:

  • cultura masclista, cultura racista, etnicista, per tant cultura d’odi/por:

    • · dels blancs i els homes contra els negres i les dones que posen en perill el seu benestar

    • · dels negres i les dones contra els blancs (¿i els homes?) que els exploten

  • cultura gens culta i aïllacionista,

  • cultura molt religiosa (moltes religions i molt de poder sobre tot a l’interior),

  • cultura de l’espectacle

I, ep, al tantu que va de cantu: l’estil de vida dels Eua-imperi ha estat hegemònic durant els darrers setanta anys: la cultura americana ha colonitzat el món mundial... europa inclosa (y así nos va). Per exemple ens han fet creure en la increïble mentida de la democràcia formal per damunt de la democràcia real. I ens han fet creure que ells, els liberticides son els paladins de la llibertat.

4. i com viu aquesta societat la política


1.- com espectacle: qui més gesticula és millor, la política com espectacle, com no-política, com un reality show

2.- amb incultura política: els Eua son una societat que en ser molt individualista i violenta (solucions individuals i expeditives) és bastant antipolítica, i per tant babaua davant de qui promet l’oru i el moru (això que ara en diuen populismes)

3.- xarxes socials (bufffff....)

4.- Amb por (a perdre, per exemple a perdre l’hegemonia) per tant amb la temptació del retorn als principis:

  • econòmics (davant la globalització: proteccionisme i llocs de treball industrials),

  • ecològics (negació del risc ecològic per poder mantenir el ritme de consum)

  • culturals (importància de les religions per les seguretats que donen, patriarcalisme -a la dona li és més còmode ser passiva que activa-, llibertat individual per damunt de tot, supremacia de la raça blanca)

5.- ¿I amb aquesta societat i aquesta economia i aquesta cultura... hi pot haver un vot “contra el sistema”?:

Paradoxalment, l'única alternativa antisistema de vot que tenien els derrotats de la globalització, els treballadors enfadats i frustrats i aturats era Trump, que es va presentar i guanyar el 2016 com anti elite, criticant les elites culpables de la globalització, prometent tornar la feina als obrers industrials. ¡Trump antisistema!!!, la rehòstia!.

6.- i oju!, el món està canviant molt ràpidament i els canvis fan por, sobretot a la gent que viu a l’interior rural, acostumats al seu “american way of life” ancorat en una tradició de consum insostenible.

7.- Per tot això, i altres coses que ens deixem al tinter, ens trobem al davant d’una societat fatxenda però aporuguida, bastant incapaç de l’anàlisi del futur, i molt favorable a solucions regressives i aparentment espectaculars (l’espectacle).

Vist tot això, en el dil.lema entre republicans i demòcrates, els primers han guanyat deu milions de vots i els segons n’han guanyat dotze, però sembla poc probable que en puguin tornar a mobilitzar setanta-cinc milions.

Ergo, encara que Trump hagi perdut les eleccions, ha guanyat. Mister Hyde ha perdut una batalla però està guanyant la guerra y lo que rondaré morena.

0 comentarios

Entradas Recientes

Ver todo

agricultores: los palestinos de Europa

Desaparición, eliminación, exterminio, holocausto. Exactamente esto es lo que le espera al campo europeo. Exactamente como a los palestinos. Exactamente un futuro negro y sin vuelta de hoja. Y esto es

pagesos: els palestins d’Europa

Desaparició, eliminació, extermini, holocaust. Exactament això és que li espera a la pagesia europea. Exactament com als palestins. Exactament un futur negre i no hi ha volta de full. I això és així p

Comentários


bottom of page