top of page

Pisa: no és l’escola, idiota!

Actualizado: 12 dic 2023


Hecatombe a l’escola catalana segons l’informe Pisa. Cataclisme escolar. Daltabaix. Desgavell. Desastre. L’escola catalana va fatal. I un llarg etc. Aquestes són algunes de les coses que s’han dit sobre els resultats de l’informe Pisa relatius a Catalunya.

 

I si quan el dit assenyala la lluna el tonto mira el dit, resulta que ens estem mirant el dit i que som tontos. Perquè estem mirant l’escola, i l’escola no té res a veure amb els resultats Pisa.

O, en tot cas, l’escola no és la causa sinó l’efecte o la conseqüència d’altres coses més profundes (en les que no ens hi fixem tant).

 

L’assumpte clau -la causa- és que els canvis demogràfics, econòmics, polítics i culturals han convertit els nens en els reis del mambo i han fet que -sense que ells en siguin conscients- hagin esdevingut un dels més poderosos lobbys d’aquest país i de tot l’occident (i fins i tot del món mundial).  No és l’escola, és l’estructura social!.

 

Son els canvis a l’estructura social el que han convertit els nens en un petits grans dictadors.

 

Tal com deia un matxembrat anterior:  En societats d’alta natalitat (molts nens: bé abundant i poc valorat), economies d’ocupació intensiva de treball (nens no eximits del treball),  estats no-protectors, i cultures sacrificials: la vida dels nens és més dura i menys glamourosa.

En canvi ara, amb baixíssimes natalitats, hi ha pocs nens i per tant són un bé escàs molt protegit i valorat; no treballen (el treball pot ser una putada, però curteix i disciplina) i en canvi consumeixeni (per tant, més que disciplinats estan afalagats per la publicitat);  els estats els protegeixen de tot mal; i els diem i repetim que han de ser feliços i s’ho han de passar bé... tot plegat, simultàniament és la força i és el costat fosc:  la força passa pel reconeixement dels drets dels infants, i el costat fosc és que els nens d’avui només tenen drets i no deures, i en conseqüència tenen impunitat davant de qualsevol tipus de control educatiu”. 

 


I no fem ni punyeteru cas al que ens advertia una cançó del Serrat ja fa molt anys:

Nada ni nadie puede impedir que sufran

Que las agujas avancen en el reloj

Que decidan por ellos, que se equivoquen

Que crezcan y que un día nos digan adiós...

 

 

Els canvis a l’estructura social són la clau de l’informe Pisa, i per tant la causa del cataclisme de l’escola catalana. Per què... què passa a l’escola:

 

Que els nens no volen llegir ni escriure  ni aprendre la taula de multiplicar: doncs, no cal fer-ho perquè a l’escola s’hi va a passar-s’ho bé, i no val la pena l’esforç, i ja tenen els mòbils i la tauletes per fer-ho (són un poderós lobby: no és l’escola, és l’estructura social!)

 

Que els mestres i profes, quan s’atreveixen a renyar els nens, es troben que els papes i les mames es posen al costat del nen i en contra del mestre/profe (són un poderós lobby: no és l’escola, és l’estructura social!)

 

Que els papes i les mames (i els amics dels papes i de les mames; i els avis i les àvies; i els tiets i les tietes; i tots els amics, coneguts i saludats) han dimitit del seu rol educatiu perquè paguen els seus impostos per que ho faci l’escola (poderós lobby el dels nens: no és l’escola, és l’estructura social!)

 

Que, en lògica conseqüència, els nens es rifen els mestres i els profes, passen d’ells, els humilien, se’n foten (són un poderós lobby: no és l’escola, és l’estructura social!)

 

Que en lògica conseqüència de la lògica conseqüència els mestres i els profes n’estan fins els ous/ovaris i es cremen i agafen la baixa  (poderós lobby el dels nens: no és l’escola, és l’estructura social!)

 

Que no hi ha un duro per l’escola i en canvi sí  que hi ha diners per comprar armes (aquí hi ha un lobby més potent que és el complex militar industrial) , i també hi ha diners per despeses sumptuàries, i també hi ha diners per despeses burocràtiques (poderós lobby el dels nens: no és l’escola, és l’estructura social!).

 

 

I com que

·         no cal que els nens s’esforcin

·         I els papes i les mames els protegeixen dels malvats mestres

·         I els papes i les mames i la resta del personal han dimitit

·         I els nens es rifen els mestres

·         I els mestres es cremen

·         I no hi ha ni un duro

 

Hem descobert la gran excusa per no enfrontar-nos a tot això perquè ens qüestionaria massa.

Per tant, ens resulta molt més fàcil dir que l’escola és culpable perquè no és capaç d’assumir la diversitat geogràfica i social dels nens i la seva vulnerabilitat i la pobresa i l’exclusió i els desnivells educatius i la dificultat d’integrar la immigració.... i la collonada de les competències i dels objectius.

Ah carai!, ves per on!. Consciència tranquil.la i sopa d’all descoberta!

 Seguim mirant el dit i no la lluna.

 

Per acabar, la mala notícia és que la cosa no té solució individual perquè es estructural i no depèn de la bona o mala voluntat de cada papa o de cada mama o de cada mestre o de cada educador” https://www.normalsidiferents.com/post/nens-indefensos-pobrets.

 

Ja ho cantava el Raimon:

No et donaré ni el més petit consol

Et volaran un dia qualsevol

Però entretant evita alguns transtorns

Posant-te ben cordats els pantalons

 

 

0 comentarios

Entradas Recientes

Ver todo

Europa: no volem immigrants

La mala relació entre els europeus i els immigrants s’explica per un doble conflicte estructural: el conflicte entre les quatre estructures de qualsevol societat (població, economia, política i cultur

El pitjor enemic del govern espanyol és l’estat espanyol

L’estat espanyol (com tots els estats del mon) és Leviathan: una bèstia poderosa encarregada de gestionar la societat segons els interessos dels que manen, sigui la classe dominant siguin les fraccion

Te'n recordes d'aquell mem?

El dimecres 25 d’abril el president Sánchez va dir que estava pensant en dimitir desprès que es filtrés una acusació contra la seva dona per un possible delicte de tràfic d’influències. Es va retirar

Comments


bottom of page