Hecatombe a l’escola catalana segons l’informe Pisa. Cataclisme escolar. Daltabaix. Desgavell. Desastre. L’escola catalana va fatal. I un llarg etc. Aquestes són algunes de les coses que s’han dit sobre els resultats de l’informe Pisa relatius a Catalunya.
I si quan el dit assenyala la lluna el tonto mira el dit, resulta que ens estem mirant el dit i que som tontos. Perquè estem mirant l’escola, i l’escola no té res a veure amb els resultats Pisa.
O, en tot cas, l’escola no és la causa sinó l’efecte o la conseqüència d’altres coses més profundes (en les que no ens hi fixem tant).
L’assumpte clau -la causa- és que els canvis demogràfics, econòmics, polítics i culturals han convertit els nens en els reis del mambo i han fet que -sense que ells en siguin conscients- hagin esdevingut un dels més poderosos lobbys d’aquest país i de tot l’occident (i fins i tot del món mundial). No és l’escola, és l’estructura social!.
Son els canvis a l’estructura social el que han convertit els nens en un petits grans dictadors.
Tal com deia un matxembrat anterior: “En societats d’alta natalitat (molts nens: bé abundant i poc valorat), economies d’ocupació intensiva de treball (nens no eximits del treball), estats no-protectors, i cultures sacrificials: la vida dels nens és més dura i menys glamourosa.
En canvi ara, amb baixíssimes natalitats, hi ha pocs nens i per tant són un bé escàs molt protegit i valorat; no treballen (el treball pot ser una putada, però curteix i disciplina) i en canvi consumeixeni (per tant, més que disciplinats estan afalagats per la publicitat); els estats els protegeixen de tot mal; i els diem i repetim que han de ser feliços i s’ho han de passar bé... tot plegat, simultàniament és la força i és el costat fosc: la força passa pel reconeixement dels drets dels infants, i el costat fosc és que els nens d’avui només tenen drets i no deures, i en conseqüència tenen impunitat davant de qualsevol tipus de control educatiu”.
I no fem ni punyeteru cas al que ens advertia una cançó del Serrat ja fa molt anys:
Nada ni nadie puede impedir que sufran
Que las agujas avancen en el reloj
Que decidan por ellos, que se equivoquen
Que crezcan y que un día nos digan adiós...
Els canvis a l’estructura social són la clau de l’informe Pisa, i per tant la causa del cataclisme de l’escola catalana. Per què... què passa a l’escola:
Que els nens no volen llegir ni escriure ni aprendre la taula de multiplicar: doncs, no cal fer-ho perquè a l’escola s’hi va a passar-s’ho bé, i no val la pena l’esforç, i ja tenen els mòbils i la tauletes per fer-ho (són un poderós lobby: no és l’escola, és l’estructura social!)
Que els mestres i profes, quan s’atreveixen a renyar els nens, es troben que els papes i les mames es posen al costat del nen i en contra del mestre/profe (són un poderós lobby: no és l’escola, és l’estructura social!)
Que els papes i les mames (i els amics dels papes i de les mames; i els avis i les àvies; i els tiets i les tietes; i tots els amics, coneguts i saludats) han dimitit del seu rol educatiu perquè paguen els seus impostos per que ho faci l’escola (poderós lobby el dels nens: no és l’escola, és l’estructura social!)
Que, en lògica conseqüència, els nens es rifen els mestres i els profes, passen d’ells, els humilien, se’n foten (són un poderós lobby: no és l’escola, és l’estructura social!)
Que en lògica conseqüència de la lògica conseqüència els mestres i els profes n’estan fins els ous/ovaris i es cremen i agafen la baixa (poderós lobby el dels nens: no és l’escola, és l’estructura social!)
Que no hi ha un duro per l’escola i en canvi sí que hi ha diners per comprar armes (aquí hi ha un lobby més potent que és el complex militar industrial) , i també hi ha diners per despeses sumptuàries, i també hi ha diners per despeses burocràtiques (poderós lobby el dels nens: no és l’escola, és l’estructura social!).
I com que
· no cal que els nens s’esforcin
· I els papes i les mames els protegeixen dels malvats mestres
· I els papes i les mames i la resta del personal han dimitit
· I els nens es rifen els mestres
· I els mestres es cremen
· I no hi ha ni un duro
Hem descobert la gran excusa per no enfrontar-nos a tot això perquè ens qüestionaria massa.
Per tant, ens resulta molt més fàcil dir que l’escola és culpable perquè no és capaç d’assumir la diversitat geogràfica i social dels nens i la seva vulnerabilitat i la pobresa i l’exclusió i els desnivells educatius i la dificultat d’integrar la immigració.... i la collonada de les competències i dels objectius.
Ah carai!, ves per on!. Consciència tranquil.la i sopa d’all descoberta!
Seguim mirant el dit i no la lluna.
“Per acabar, la mala notícia és que la cosa no té solució individual perquè es estructural i no depèn de la bona o mala voluntat de cada papa o de cada mama o de cada mestre o de cada educador” https://www.normalsidiferents.com/post/nens-indefensos-pobrets.
Ja ho cantava el Raimon:
No et donaré ni el més petit consol
Et volaran un dia qualsevol
Però entretant evita alguns transtorns
Posant-te ben cordats els pantalons